D'una alumna nostàlgica

Estimats professors i professores,

Fa molts i molts anys que no veig a la majoria de vosaltres però, per alguna raó, he sentit la necessitat d'escriure-us aquesta carta.

Recordo aquells anys de la meva joventut, o més aviat infantesa, que vaig passar a la Salle i a l'Institut amb certa nostàlgia. L'estona del pati, els jocs infantils, les assignatures... Però sobre tot, els professors. No hi ha res com el tracte proper i amable dels mestres de parbulària, primària, ESO i batxillerat, que precedeix el fred tracte d'alguns dels professors de la universitat. Només alguns, per sort.

Volia donar-vos les gràcies a tots i a totes perquè sou els que heu fet de mi la persona que sóc ara. Sou els que vau donar l'empenta als meus somnis, i els que m'heu encoratjat a seguir el meu camí. La gent no s'adona del poder dels professors, no és una professió suficientment reconeguda. Teniu a les vostres mans l'honor i la responsabilitat de donar forma a les futures generacions. Us mereixeu tot el meu respecte i admiració. S'ha de tenir molta paciència.

D'altra banda, voldria mencionar a un tipus de professor específic. Els que teniu la reputació de ser durs.

Em sap greu perquè, en ocasions, sou als que els nens tenen més "mania" o por. Personalment, sou genials. El vostre posat seriós garanteix la tranquilitat de la classe i minimitza les interrupcions. Des del meu punt de vista era molt divertit veure com els nens pràcticament temien uns professors que, mostrant un mínim de respecte, es convertien en l'amabilitat personificada. Us demano perdó de part de tots els nens que us temen. D'aquí uns anys us agraïran com sou, encara que probablement no us ho diguin.

Sense treure cap mèrit a tota la resta! En realitat, la gràcia dels professors és que tots teniu alguna cosa que us diferencia de la resta, que us fa únics i inimitables. Fa que cap classe sigui igual que les anteriors i cada curs sigui una gran experiència.

Em vaig despedint. Us dono gràcies un altre cop per tot el que heu fet per mi i tots els nens i nenes que han passat per les vostres aules. Els consells, el suport, els ànims i algun dels càstigs que ens heu donat tenen un valor incalculable.

Un petó i una abraçada a tots, espero que ens puguem tornar a veure,

Anna Fusté