Bipolar

Dies com avui em fan ser, en certa manera, bipolar.

D'una banda, el cel gris, la pluja que m'empapa en l'inevitable recorregut cap al bus, l'ambient carregat, em posen de mal humor. Sento que les coses escapen al meu control, que tot pot esdevenir una mica més complicat del que és habitual simplement a causa del clima. I tan fàcils que resulten les coses quan fa sol!

D'altra banda, em meravella el poder del món. La meteorologia és quelcom que intentem estudiar però que no arribem a dominar. Que podríem arribar a predir però mai podrem controlar. Aigua que cau del cel, electricitat que baixant dels núvols, peixos que plouen, gel des del cel... Si ho penso fredament, al menys per mi, segueix sent com màgia.

Ha de ser molt dur viure en una zona afectada per un huracà, tsunami o terratrèmol. Però la força que demostra el vent en un huracà, i pensar que els altres dos estan causats pel moviment de la terra, sota els nostres peus! Em meravella. Ni l'univers ni la Terra, en concret, deixaran mai de sorprendre'm. Crec que mai arribarem a conèixer el planeta que considerem nostre, ni a entreveure tot el que hi ha allà fora, i molt menys entendre-ho.

La Terra ha demostrat que la seva força és molt superior a la nostra i, tot i així, seguim insistint en maltractar-la més i més amb el pas del temps. Està clar que ella sobreviu sense nosaltres però, de moment, nosaltres no som res sense ella. Si no ho fem per la Terra, fem-ho per nosaltres.