Sentint: la Felicitat Mundana

Probablement la gent normal no s'hagi parat mai a pensar quins tipus de felicitat existeixen, de fet, segurament consideren que només n'hi ha una. No és el meu cas.

Està clar que hi ha la felicitat que experimentem quan succeeix un fet extraordinari que ens emociona i ens emplena. Potser a la llarga aquests també ens ajuden però, en moltes ocasions únicament aporten felicitat momentània. No és a aquesta a la qual em refereixo.

També hi ha la felicitat general, la que experimenten certes persones optimistes pel fet d'estar vius. Aquesta es podria confondre amb la mundana, malgrat això, jo diria que són diferents. Crec que una és, en part, la causa de l'altra.

La felicitat mundana és la dels petits detalls del dia a dia. Però no petits detalls qualssevol, sinó dels que ens treuen un somriure sincer. Dels que ens fan ser qui som. És la felicitat que sentim quan veiem algú conegut i no ens ho esperem, la dels somriures de veritat. És la felicitat que ens omple quan ens adonem de la innocència d'un nen o sona la nostra cançó preferida. És la que ens fa despertar cada dia perquè ens recorda que el món és un lloc bonic, on encara hi ha persones de bon cor i que val la pena viure. És la que sempre hi és però apareix de manera inesperada, fet que la fa encara més especial.

La felicitat mundana és la que ens provoca benestar. La que ens aixeca els ànims quan estem apagats, la que provoca un estrany pessigolleig que puja des de l'estómac fins a la boca, de manera tan natural i alhora descontrolada, que no hi ha manera de reprimir el somriure que ens inunda el cos. El cor batega, els ulls brillen, la cara una mica envermellida. El que més la caracteritza, però; el que realment la identifica, és la pressió que sentim al pit, que fins i tot ens accelera una mica la respiració de manera estranyament agradable quan la causa és prou important.

A vegades gairebé no la recordem, i a vegades la sentim sense ser-ne conscients, però apareix quan més la necessitem. Perquè els petits detalls són els que compten, només cal saber valorar-los.