Sentint: el Desànim

Estic desanimada. No ho sé, no sé per què. Suposo que perquè porto massa temps d'exàmens i encara no em puc permetre descansar. Però és un sentiment desagradable.

Vull estar animada, vull tenir ganes de saltar, de cridar, de riure, d'estudiar. Però el cos em demana que em tanqui, que no parli, que dormi, que pari. Necessito que el món s'aturi perquè se'm passin les ganes de plorar sense motiu, per plorar com mai fins a cansar-me'n i tornar amb les energies renovades per seguir endavant com si res no hagués passat.

Necessito poder no fer res, necessito que algú m'animi, perquè la intenció hi és, però sola no puc. Ja no tinc energia ni per somriure quan algú em saluda. No puc amb la meva ànima, no puc. En general. Estic cansada, de tot i de res. No estic enfadada amb ningú, encara que ho sembli, bé, potser amb mi mateixa.

Vull poder..., però encara no puc.