Què és? Mai m'ho he plantejat, la veritat. Suposo que, en el fons, no és més que por. Por a no agradar, a fer riure de manera involuntària. A fallar.
Sempre que ens fa vergonya fer alguna cosa és perquè no volem fer el ridícul. A ningú li agrada que es fiquin amb ell, o es riguin del que fa. Però potser això va més enllà. Fins al punt que no són els altres que ens limiten sinó nosaltres mateixos. Perquè no volem fer el que sigui que creiem que causarà el ridícul. Ens fa cosa no saber-ho fer, decepcionar algú o a nosaltres mateixos.
Però no naixem ensenyats, i per algun lloc s'ha de començar. En tot. Per tant, cada vegada que ens atrevim a fer alguna cosa, per molt malament que se'ns doni, estem fent un pas endavant. Mostrem valentia i ganes d'aprendre, mostrem al món que ens atrevim a demostrar que no sabem per poder millorar. Potser hi haurà algú que es rigui del que fem, de com ho fem. Sí, i què? Treure un somriure a algú mai serà un crim, sinó més aviat una virtut.
Simplement es tracta d'acceptar que no som perfectes i riure amb els altres quan es riuen de nosaltres en lloc d'abandonar per no fer el ridícul i, així, fer-ho millor la següent vegada.
Està decidit, vull perdre la por, aprendre, riure, fer el ridícul, quan i en el que sigui, conscient i inconscientment!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada