Salta al contingut principal

Sentint: el Ridícul

Què és? Mai m'ho he plantejat, la veritat. Suposo que, en el fons, no és més que por. Por a no agradar, a fer riure de manera involuntària. A fallar.
Sempre que ens fa vergonya fer alguna cosa és perquè no volem fer el ridícul. A ningú li agrada que es fiquin amb ell, o es riguin del que fa. Però potser això va més enllà. Fins al punt que no són els altres que ens limiten sinó nosaltres mateixos. Perquè no volem fer el que sigui que creiem que causarà el ridícul. Ens fa cosa no saber-ho fer, decepcionar algú o a nosaltres mateixos.
Però no naixem ensenyats, i per algun lloc s'ha de començar. En tot. Per tant, cada vegada que ens atrevim a fer alguna cosa, per molt malament que se'ns doni, estem fent un pas endavant. Mostrem valentia i ganes d'aprendre, mostrem al món que ens atrevim a demostrar que no sabem per poder millorar. Potser hi haurà algú que es rigui del que fem, de com ho fem. Sí, i què? Treure un somriure a algú mai serà un crim, sinó més aviat una virtut.
Simplement es tracta d'acceptar que no som perfectes i riure amb els altres quan es riuen de nosaltres en lloc d'abandonar per no fer el ridícul i, així, fer-ho millor la següent vegada.
Està decidit, vull perdre la por, aprendre, riure, fer el ridícul, quan i en el que sigui, conscient i inconscientment!
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...
2 comentaris
Més informació

Estrelles en un cel de nit

Hi ha moltes persones al món, moltítssimes. Gairebé tantes com peixos al mar o arbres al bosc, però cadascuna és especial a la seva manera. Dia rere dia ens llevem i comencem una rutina que pot acabar sent desastrosa i cansada, o divertida i diferent, és quelcom que depèn de molts factors, suposo. Els dies dolents, portats a extrems i de manera repetitiva són, segurament, la causa del desànim permanent de moltes persones però, val la pena? Moltes vegades no ens adonem que tenim sort. Una família, uns amics, una feina... el problema és que vivim en un món materialista on això es valora molt menys del que es mereix. Però això és la vertadera essència de la vida, el motor de la felicitat i el que fa que puguem tirar endavant i aixecar-nos quan caiem en topar amb obstacles inesperats que, en moltes ocasions, acaben sent els detonants de coses bones. Ja que a vegades fan que ens esforcem per aconsegui...
1 comentari
Més informació

Escac i mat (22)

Però llavors es va adonar que tampoc estava perfecte. Va notar com començava a faltar-li l'aire, va tossir, s'ofegava. La Diana es va despertar de l'ensurt i, després de prémer el botó per avisar l'enfermera, va sortir corrent al passadís crindant, demanant ajuda.  - Enfermera! Enfermera!  Per sort hi havia una enfermera allà mateix que va entrar per ajudar. - Calmi's, si us plau - Va dir a l'Albert mentre comprovava que tot estés al seu lloc.  Només era el tub de l'oxigen, se li havia col-locat sota el braç i no li n'arribava prou. Va aixecar-li el braç i al moment l'Albert va notar que li arribava l'aire. Va fer una inhalació llarga per recuperar tot el que necessitava i es va anar calmant lentament. Tossia, però de l'espant barrejat amb la falta d'aire. Ja estava bé. L'enfermera va marxar quan ja estava estable i tranquil una altra vegada. La Diana tenia la respiració accelerada i els ulls vermells però, tot i que...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació