De tot i de res

No s'ho podia creure, era com un somni fet realitat, sense el com, va pensar ella. Va començar a dubtar. - On està la trampa? El noi es va posar a riure. - No hi ha trampa, tranquil-la. Els seus ulls semblaven honestos, transparents. Es van quedar mirant durant uns segons, ell nerviós, expectant, ella pensativa, insegura. Fins que es va decidir. El veia cada dia, no podia ser que fos mala gent. - Avui? - Si no et va malament... Som-hi? La seva cara poc convençuda mostrava els dubtes que havia tingut alhora de prendre la decisió de llançar-se a demanar-li, però tenia esperances. Va somriure, tot intentant convèncer-la. Ella li va tornar el somriure i s'hi va llançar. - Som-hi! - Per cert, em dic Àlex. - Jo Laura. - Encantat de conèixer-te oficialment, Laura. Va dir rialler. Tots dos van gaudir d'una vetllada molt agradable, tot i que amb un ambient una mica massa romàntic, en un petit restaurant del barri. Van sopar a la llum de les espelmes, i hi havia roses ...

Et comme les personnes changent, et comme on change la manière de les voire. Ces opinions qu'on avait, elles sont pas plus là. Elles ont disparu. Parce que avec le temps, tout coule, vite, et on peux pas battre le pas du temps. Les amis, la famille, on doit préserver l'essentiel et ne pas exaspérer quand le reste part. On doit profiter le moment et ce qu'on a. Être toujours content. Parce que la v ie est un voyage, un voyage sans fin, jusqu'à la fin, et personne sait quand ça arriverà. Tout le monde sait qu'il ya des gens qui vivent meilleur, mais on a beaucoup de raisons pour sourire, parce que quelque part, il y a quelque personne qui vive pire que nous, parce que nous avons tout pour être heureux.

Mentre estava asseguda al bus que la portava a casa, el 6, des de la universitat, cabilava sobre el dia de Sant Jordi. Per a molts i, sobre tot per a moltes, el dia més esperat de l'any; per la resta un dia qualsevol, o el recordatori que no tenen parella, una tonteria com una altra que serveix d'excusa per als pessimistes empedernits. Per a ella un dia ple d'optimisme, un dia en què recuperava la il-lusió de saber que a les persones encara els queda una mica de generositat al fons del cor. Llavors es va adonar que el noi del bus no hi era. El seu amic de viatge. Un castany molt ben plantat, d'ulls marrons, amb barba ben afaitada i cara de simpàtic que sempre es trobava tornant a casa. Ja es saludaven. Despistada pensant en això va baixar a la parada de Diputació-Consell de Cent, que li quedava just davant de casa, i gairebé no va sentir l'"hola!" que li dedicaven des d'una paradeta de roses al costat del pas de zebra. No va poder sorprendre's m...

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...

Listening to music is something almost everybody does. But everyone have their very own way of doing it. I mean I know people who listen to music while they cook, or while they have a relaxing bath and read a good book or people who do so while they study. But there's also the ones who just sit and listen to music because they love to do so. What I mean is, there is no one who doesn't like some kind of music and it is also very important in our lives. It can help a lot in difficult situations but it can also be worse. There are some kinds of music which help cheer you up when you're sad but if you listen to sad music the combination can be an ocean of tears. I suppose what we must do is just choose the right music for every single situation so it's good for us. Which kind of music do you prefer? I just want to say in case you aren't having a good moment just a good cheering song, and it's going to make you smile. Give it a chance. You deserve to smile. A...

Hi! I just wanted to write some stuff, but in English this time. You know, it's easier to have more readers if you write in English so, why not? And it's been a long time since I practiced the language so, it's high time I did so. Yesterday night before going to bed I was thinking about living. We live in a comfortable society, we have machines that do almost anything, many people (which doesn't mean everybody) have access to water, food, education, and many illnesses have a cure too. But in the other hand we don't live life. Nowadays people live to work, and work to earn money, which is supposed to be for a living but since they just work they don't have time to spend it. But it can be worse, there's people who do have time to spend it but they have so much money they don't even know what to do with it. But that's not the usual, normally they just work for a living but under a lot of pressure. All of us have schedules, deadlines we must respect and...

Últimament veure policía pels carrers de Barcelona és un fet força habitual. Cotxes, motos, uniformes... Sempre m'ha fet gràcia veure'ls (sempre i quan no sigui que em vénen a buscar a mi...), el meu cap vola tot muntant teories sobre què pot haver causat que hagin sortit de la comissaria. Una persecució? Potser un assassinat? Qui sap, potser una mera patrulla. Suposo que és bastant més probable que sigui el gat d'una velleta que ha pujat a un arbre i no en sap baixar... jeje, però crec que això només passa a les pel-lícules. El que em té més encurisida és què senten ells en aquestes situacions. Vestit lluents, botes negres de soldat, manilles, porra, pistola però, sobre tot, les mans al darrere; sempre que veig un policia fent patrulla o vigilant en algun lloc, té les mans al darrere de l'esquena, els ho deuen ensenyar a l'acadèmia, imposa. Doncs això, què deuen sentir? ...

L'altre dia em preguntava, què són els amics? Cada any, ja sigui a l'escola, a l'institut o a la universitat coneixem gent nova i diferent. De totes i cadascuna d'aquestes persones en tenim una primera idea que pot canviar, o no, però que ens forgem la primera vegada que veiem algú. Per sort o per desgràcia, molts dels prejudicis que fem no són certs i, ens caiguessin bé o no les persones de primeres, algunes es queden i algunes se'n van. Hi ha gent que té amics per a tota la vida i que, passi el que passi, tindran algú que els farà costat sempre quan tinguin algun problema. En canvi, hi ha gent que, per molt de temps que porti en un lloc, va canviant de grups, de gent, d'idees. Suposo que, en el fons, tots busquem els amics que ens pertoquen i que, tardem el que tardem, no deixem de buscar fins a trobar-los. La idea deu ser el fet de no estar mai sols, de sempre tenir algú que ens faci costat en els moments difícils, alg...

Dia rere dia ens queixem que la nostra vida no és tal com ens agradaria; que tenim molta feina o que no en tenim, que no estem contents amb la carrera o que no treiem prou bones notes però... hi ha gent q ni tan sols aprova, o que no es pot permetre anar a la universitat, ni que sigui per fer una carrera que no sigui la que vol. Per què valorem tan poc tot el que tenim? Llevar-nos cada matí, caminar, respirar, ser autosuficients és tot un privilegi que poca gent sap valorar. Suposo que el problema és que avui dia estem acostumats a les comoditats. A que tot funcioni com esperem i, en cas que no sigui així, a queixar-nos. Potser és hora d'actuar, de fer més del que ja fem per aconseguir allò que ens proposem. Per fer un pas endavant, per ser feliços. Perquè la felicitat no és tan difícil d'aconseguir perquè, en el fons, no és més feliç qui més té sinó qui menys necessita. És ...