De tot i de res

Después de haber navegado por mi vida durante más de 22 años, he llegado a la simple y terrible conclusión de que esta no es más que una carrera a contrarreloj contra el más perseverante enemigo que nos podamos imaginar. El tiempo. Día tras día buscamos la felicidad en la vida. Pero ya sea en los pequeños detalles o en la grandes cosas, toda acción, pensamiento u objeto que nos pueda aportar felicidad requiere tiempo. Tiempo y, en la mayoria de casos, dinero. Es de saber general que existe la creencia, acertada o no, de que el dinero no da la felicidad. En mi humilde opinión, este estamento es parcialmente verdadero, pero no del todo. Tengo la idea de que la vida sin un mínimo de dinero no permite llegar a ser completamente feliz. Todo el mundo es temporalmente feliz por una sorpresa o un detalle diferente. Pero sin las necesidades mínimas cubiertas, no se puede esperar alcanzar la felicidad en su totalidad.  Este ...

Canto, camino, estudio, pateixo. Penso, evito, escolto, continuo. La majoria de persones que estem a Catalunya, vivim la situació política de la manera que ens permet la rutina. Sigui quina sigui la nostra opinió, no tenim més remei que, en moltes ocasions, deixar els sentiments que ens provoca de banda i seguir amb el dia a dia com si res no passés. No és que ens sigui indiferent, no és que no tinguem les idees clares, la qual cosa també és possible en alguns casos, simplement, no ens podem permetre deixar la vida de costat. Mentre tot això passa, les persones necessitem seguir menjant, treballant, estudiant, perquè la vida no s'atura pel fet que la situació política sigui complicada. Nosaltres seguim com sempre però pensant coses diferents. Hi ha qui pateix, hi ha qui gaudeix. Hi ha qui es desespera i hi ha qui somia amb el que pot passar. Ningú sap com acabarà, el que sí que sabem és que la...

Dies com avui em fan ser, en certa manera, bipolar. D'una banda, el cel gris, la pluja que m'empapa en l'inevitable recorregut cap al bus, l'ambient carregat, em posen de mal humor. Sento que les coses escapen al meu control, que tot pot esdevenir una mica més complicat del que és habitual simplement a causa del clima. I tan fàcils que resulten les coses quan fa sol! D'altra banda, em meravella el poder del món. La meteorologia és quelcom que intentem estudiar però que no arribem a dominar. Que podríem arribar a predir però mai podrem controlar. Aigua que cau del cel, electricitat que baixant dels núvols, peixos que plouen, gel des del cel... Si ho penso fredament, al menys per mi, segueix sent com màgia. Ha de ser molt dur viure en una zona afectada per un huracà, tsunami o terratrèmol. Però la força que demostra el vent en un huracà, i pensar que els altres dos estan causats pel moviment de la terra, sota el...

Estimats professors i professores, Fa molts i molts anys que no veig a la majoria de vosaltres però, per alguna raó, he sentit la necessitat d'escriure-us aquesta carta. Recordo aquells anys de la meva joventut, o més aviat infantesa, que vaig passar a la Salle i a l'Institut amb certa nostàlgia. L'estona del pati, els jocs infantils, les assignatures... Però sobre tot, els professors. No hi ha res com el tracte proper i amable dels mestres de parbulària, primària, ESO i batxillerat, que precedeix el fred tracte d'alguns dels professors de la universitat. Només alguns, per sort. Volia donar-vos les gràcies a tots i a totes perquè sou els que heu fet de mi la persona que sóc ara. Sou els que vau donar l'empenta als meus somnis, i els que m'heu encoratjat a seguir el meu camí. La gent no s'adona del poder dels professors, no és una professió suficientment reconeguda. Teniu a les vostres mans l'honor i la responsabilitat de donar forma a les fu...