Un dilluns com qualsevol altre, jo estava al mercat buscant alguna cosa per pispar. Tenia gana i feia dies que no tenia què menjar. Acabava de clavar la primera mossegada a una poma vermella i suculenta i li havia robat una bossa de monedes a una dama excessivament empolainada. Portava perruca i un d'aquests vestits que fan que només pugui passar una persona per tota l'avinguda. Feina fàcil. I de sobte ve un home i m'intenta robar la bossa. Aquell home no sabia amb qui es ficava.
Era un pirata, i no un pirata qualsevol. Era el Capità Barbosa. Jo sempre havia volgut ser-ho i, de fet, sempre he cregut que se'm donaria bé. Sóc bon lladre i ambiciós, desitjós de diners i capaç de fer qualsevol cosa per aconseguir-ne. I si algú està disposat a pagar prou, puc ser molt obedient, gran qualitat per un mariner.
Doncs això, estava jo, amb la meva poma, i em va robar la bossa de diners. Enrabiat com mai, em vaig posar a perseguir-lo sigilosament, fins que el vaig poder arraconar i el vaig amenaçar amb l'espasa. Em va entendre ràpid i, veient-se indefens i en desavantatge, em va tornar la bossa i va aixecar les mans demanant clemència. Després de guardar bé la bossa i deixar-li clar que no m'intentés tornar a robar, el vaig deixar marxar.
Suposo que em va estar vigilant una estona fins que es va decidir, perquè al cap d'uns minuts es va acostar a mi. Desconfiat, vaig estar alerta mentre parlava. Em volia oferir feina. Com a pirata. Pretenia que m'unís a la seva tripulació a bord de la Perla Negra, un dels vaixells amb més reputació entre els pirates i dels més temuts pels comerciants i bucs de l'exèrcit.
Després de fer veure que m'ho pensava per rascar-li la butxaca, vaig acceptar. A partir de llavors, sóc un dels membres de la tripulació més maliciosa que surca pel Carib.
Per cert, em dic Jack. Jack el mico.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada