La seva resposta els va deixar completament desconcertats. Pel que havia dit, semblava que fos còmplice del John, tanmateix, la naturalitat amb la que ho deia i el seu somriure semblaven indicar més aviat el contrari. No mostrava culpabilitat.
"Com?" Van preguntar tots dos alhora.
"Fa uns dies va venir un home i em va dir que cuidés de la nena, que sinó ens mataria a tots dos. Em va dir que l'havia raptada però que tenia intenció de tornar-la sana i estalvia. No vaig saber si creure això últim, però vaig pensar q cuidar-la era el millor que podia fer. Si avisava la policia i ell se n'adonava, potser arribava abans i ens feia mal. Si la cuidava bé i la protegia en cas que li volgués fer res, la nena estaria bé."
"La podem veure, si us plau?"
"És clar. Segueixin-me."
Van endinsar-se al santuari i van entrar per la porta de més al fons. Allà hi havia una zona perfectament habilitada com a habitatge que deuria ser la vivenda del monjo. Van arribar al que seria la sala d'estar i allà hi van trobar una nena d'uns 6 anys, jugant. "Hola!" va saludar, tota contenta. Tenia un parell de joguines de fusta entre mans. "Diego, tinc gana, podem dinar?"
"Primer hem de parlar amb aquests senyors que t'han vingut a veure, i després dinarem, d'acord?" "D'acord!" va dir amb la seva veueta.
No van voler indagar molt, segurament no sabia res, i no calia que recordés el seu propi segrest. Probablement li causaria malsons, en cas que encara no en tingués, i no en treurien l'aigua clara. Tot i això, li van preguntar al monjo per l'home que l'havia portada i els va donar una perfecta descripció del John. Anava sol. "Li vaig preguntar què anava a fer, però em va dir que no era cosa meva." "Li fa res venir al límit amb nosaltres quan hagin acabat de dinar?" Sabien que era mag, hi ha molts santuaris al món, però els que són a lloc aïllats de la màgia, sempre són habitats per mags retirats o que s'han volgut allunyar de la màgia. "Cap problema."
Tots 4 van menjar un deliciós dinar i, quan van haver acabat, van posar-se en marxa. Com anaven amb la nena i el monjo, van decidir escollir tirar pel camí fàcil, és a dir, allunyar-se prou com per estar en un lloc on es pogués fer servir la màgia però no anar fins a la porta, que estava molt lluny. Havent arribat a lloc, els quatre es van agafar de les mans i van deixar que el Brian guiés.
Al cap de pocs segons estaven a la porta del límit. Es van dirigir directament cap on eren el John, l'Edogawa i el José per tal que la nena es pogués retrobar amb el seu pare.
A partir de llavors, tot va ser més fàcil. Coneixent totes les parts de la història van poder reconstruir-la sense problemes i, coneixent tots els detalls, al John no li va quedar més remei que confessar.
Pretenia fer contraband d'animals màgics, no estava al corrent del poder dels vigilants de detectar anomalies. Havia convençut al José fàcilment perquè ell amb conèixer la màgia en tenia prou, era el que havia buscat tota la vida. En canvi, amb l'Edogawa no havia estat tan fàcil i havia segrestat la seva filla per aconseguir que l'ajudés.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada