Salta al contingut principal

Els vigilants del límit. Tercera part

La seva resposta els va deixar completament desconcertats. Pel que havia dit, semblava que fos còmplice del John, tanmateix, la naturalitat amb la que ho deia i el seu somriure semblaven indicar més aviat el contrari. No mostrava culpabilitat.

"Com?" Van preguntar tots dos alhora.

"Fa uns dies va venir un home i em va dir que cuidés de la nena, que sinó ens mataria a tots dos. Em va dir que l'havia raptada però que tenia intenció de tornar-la sana i estalvia. No vaig saber si creure això últim, però vaig pensar q cuidar-la era el millor que podia fer. Si avisava la policia i ell se n'adonava, potser arribava abans i ens feia mal. Si la cuidava bé i la protegia en cas que li volgués fer res, la nena estaria bé."

"La podem veure, si us plau?"
"És clar. Segueixin-me."
Van endinsar-se al santuari i van entrar per la porta de més al fons. Allà hi havia una zona perfectament habilitada com a habitatge que deuria ser la vivenda del monjo. Van arribar al que seria la sala d'estar i allà hi van trobar una nena d'uns 6 anys, jugant. "Hola!" va saludar, tota contenta. Tenia un parell de joguines de fusta entre mans. "Diego, tinc gana, podem dinar?"
"Primer hem de parlar amb aquests senyors que t'han vingut a veure, i després dinarem, d'acord?" "D'acord!" va dir amb la seva veueta.

No van voler indagar molt, segurament no sabia res, i no calia que recordés el seu propi segrest. Probablement li causaria malsons, en cas que encara no en tingués, i no en treurien l'aigua clara. Tot i això, li van preguntar al monjo per l'home que l'havia portada i els va donar una perfecta descripció del John. Anava sol. "Li vaig preguntar què anava a fer, però em va dir que no era cosa meva." "Li fa res venir al límit amb nosaltres quan hagin acabat de dinar?" Sabien que era mag, hi ha molts santuaris al món, però els que són a lloc aïllats de la màgia, sempre són habitats per mags retirats o que s'han volgut allunyar de la màgia. "Cap problema."

Tots 4 van menjar un deliciós dinar i, quan van haver acabat, van posar-se en marxa. Com anaven amb la nena i el monjo, van decidir escollir tirar pel camí fàcil, és a dir, allunyar-se prou com per estar en un lloc on es pogués fer servir la màgia però no anar fins a la porta, que estava molt lluny. Havent arribat a lloc, els quatre es van agafar de les mans i van deixar que el Brian guiés.

Al cap de pocs segons estaven a la porta del límit. Es van dirigir directament cap on eren el John, l'Edogawa i el José per tal que la nena es pogués retrobar amb el seu pare.

A partir de llavors, tot va ser més fàcil. Coneixent totes les parts de la història van poder reconstruir-la sense problemes i, coneixent tots els detalls, al John no li va quedar més remei que confessar.

Pretenia fer contraband d'animals màgics, no estava al corrent del poder dels vigilants de detectar anomalies. Havia convençut al José fàcilment perquè ell amb conèixer la màgia en tenia prou, era el que havia buscat tota la vida. En canvi, amb l'Edogawa no havia estat tan fàcil i havia segrestat la seva filla per aconseguir que l'ajudés.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...