Passa al contingut principal

Vida d'adult des de la perspectiva d'una jove de 15 anys

Se suposa que passem a ser persones adultes quan fem els 18 anys però, siguem sincers, als 18 la majoria no sabem el que és ser un adult. Molts encara estem estudiant, vivim amb els pares i, cada vegada que comprem alguna cosa, els diners no surten de la nostra butxaca, sinó de la seva.

Això fa que, esdevenir un adult, comporti molt més que complir els 18 anys. Ser un adult és ser capaç de fer coses per un mateix; tenir una feina, pagar les despeses, ser responsable, viure sol... entre moltes altres que, com algunes d'aquestes, no es fan de sobte. Ja que, n'hi ha algunes que, es deixen per més tard o potser no es fan en absolut. Es podria dir que es pot ser un adult "a trossos", és a dir, algú que treballa, o viu sol, o té responsabilitats.

Tanmateix, ser adult no és sempre com es pinta a les pel-lícules, o com ens ho imaginem de petits o joves. Avui, conversant amb la meva cosina de 15 anys, comentàvem entre riures que, segons les pel-lícules, ser una dona adulta suposa treballar, anar amb bossa de mà i ben vestida i arribar cansada a casa, de manera que, en travessar la porta, es deixa la bossa al terra amb estil, i s'estira al sofà a veure la televisió.

Potser aquesta escena té un toc realista; es treballa, es pot portar bossa (o no) i es pot mirar la televisió. Tot i això, en moltes ocasions arribara casa implica seguir treballant; netejar, cuinar, etc.

El detall important és que no tot és com ho pinten les pel-lícules o com ens ho imaginem als 15 anys. Però és divertit fer la comparativa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Com cada matí

6:15 Com cada matí, sona el despertador. Em fa mandra llevar-me, però cal guanyar-se el jornal per poder viure de manera digna. Només cinc minuts més, penso mentre m'estiro i em giro. 6:20 Com cada matí, segueixo tombat. Però ve la Diana a dir-me bon dia. Ella és l'única capaç de donar-me les forces necessàries per llevar-me del llit. 6:25 Em dutxo, esmorzo i preparo el dinar. Sempre la mateixa rutina. 6:45 Com cada matí, vaig cap al metro. Conec cada carrer, cada edifici, cada semàfor, cada banc, cada paperera. La Diana m'acompanya, curiosa, inquieta, mirant a tot arreu. 6:55 Enfilem la petita escala per entrar a la parada i comencem el descens cap a les profunditats. Avui la màquina de l'esquerra per picar el tiquet no funciona, ens movem cap a la del mig. I tornem a baixar. Sembla que les escales no acabin mai, però només són 30. No n'hi ha per tant. Mai m'ha agradat fer servir l'ascensor. I a la Diana li fa por, no es porta bé amb les portes a...

Niebla

Era una mañana de enero, aunque el frío no era especialmente insoportable. Andaba por la calle con las manos en los bolsillos de la chaqueta, abrochada hasta cuello y llevaba una tupida bufanda de lana para que el aire no atravesase la barrera de ropa y llegase a rozar mi piel. Reinaba un ambiente fantasmal. La niebla cubría todo lo que me rodeaba y sólo me permitía ver a un par de metros por delante de mí. Siempre me ha gustado la niebla, hace que todo sea diferente y le da intriga a un mundo en el que cada día parece igual que el anterior. Pero mi mente ya no estaba en este mundo. Perdida entre pensamientos, me imaginaba todo lo que podía aparecer al otro lado de la bruma. Me encanta ver los edicios altos sobrepasar las nubes. Parecen castillos encantados de la época moderna. ¿Y si todo fuese como en los cuentos de hadas? Por otro lado, la bruma hace que no veas lo que te rodea. Todo aquello que vemos día tras día se convi...

St. Jordi (8)

Però quan només li quedava un botó... - Riiiing. El telèfon. - Ho sento. Salvada per la campana. Va dir-li a la Laura, guinyant-li l'ull. Després d'estar deu segons al telèfon, era una companyia telefònica, va penjar. Veient la Laura asseguda al sofà mirant-lo, va posar-se la samarreta i, amb un somriure a la cara va dir: - Anem a prendre l'aire millor? Estaven asseguts en un banc del parc quan, de sobte, la Laura va canviar de tema i va preguntar: - Per cert, canviant de tema, per quan són els bitllets a Londres? - Es pot canviar si no et va bé però, en teoria, són per la setmana després de la teva última setmana d'exàmens. Tens alguna cosa a fer? Va preguntar ell, preocupat. - Sí. Va dir ella amb cara de seriosa, mig preocupada. - Què? - Anar a Londres amb tu. Va arrencar a riure i a fer-li pessigolles. El seu...