Salta al contingut principal

20 de desembre de 2017 (13)

Imaginava que en Fernando voldria que m'emportés l'Amelia al límit, a l'escola de màgia. Tanmateix, ni tan sols se m’havia passat pel cap la idea que volgués que la portés al futur. Al cap i a la fi, ell era del futur, però ella no hi havia viscut mai, i podia ser una adaptació força complicada.
- Fa uns mesos que l'Amelia no és la mateixa. Ja no va tant amb els seus amics, no festeja amb cap noi... A la seva edat ja hauria d'estar casada i tenir fills. Està trista i necessita un canvi d'aires. Sempre li ha agradat inventar i s'adapta molt ràpid a les innovacions, encara que sé que no tenen res a veure amb  les innovacions del teu segle. Però crec que venir amb tu li aniria molt bé.
- N'estàs segur? No voldria ofendre't, però potser t'aniria bé tenir companyia.
- M'estàs dient vell? Va dir en Fernando, amb cara d'enfadat, però relaxant-la en un somriure immediatament. N'estic segur. Prefereixo que estigui bé, tot i que no et puc negar que la trobaré moltíssim a faltar. Però la decisió és seva, no meva. I sempre em pot venir a veure de tant en quant. Au va, fes-la venir, que segurament ja ha escoltat tota la conversa.

La vaig trobar a la cuina. Seguia fent cara d'enfadada, i no semblava que hagués escoltat la conversa.

- Amelia, va dir en Fernando, amb veu solemne. T'he d'explicar moltes coses. Seu, que això va per llarg. Si en qualsevol moment em vols interrompre, fes-ho, sé que hi tindràs molt a dir. Primer de tot, t'he de dir que, tal i com t'ha dot abans en Joan, ets maga. I una de molt poderosa.
- Maga? Jo? Com és que no m'ho havies dit abans?
- Potser perquè això m'hauria suposat perdre't, i després de perdre la teva mare, no hauria pogut afrontar-ho. 
- Ella també era maga? Com és que no m'he adonat que jo ho era?
- No, ella no era maga. La qual cosa és estranya, els mags no se solen casar amb sedentaris.
- Sedentaris?
- Perdona'm, no t'he posat en context. Els mags també s'anomenen nòmades i, com ja saps, poden viatjar en el temps. Els sedentaris són aquells que no tenen poders. Tu ets maga perquè jo ho sóc, però no volia que ho sabessis per por que volguessis anar a l'escola dels mags i em deixessis després de la mort de la teva mare, per això t'ho vaig amagar. 
- Com és que no m'he adonat que tu ho eres ni he sabut fer servir els poders?
- Això és perquè depèn de la consciència. Un mag només sap que és mag si sap i creu que la màgia existeix. Per això te la vaig ocultar. Tu pensaves que tot el que t'havia explicat en referència a la màgia i als viatges en el temps eren contes de fades, però eren certs.
- I no has fet servir la màgia durant tot aquest temps?
- Sí, l'he feta servir, però sense que te n'adonessis. Sempre ha estat per fer coses que sense màgia són complicades de fer, o quan no hi eres. Ja estava acostumat a fer-ho, perquè amb la teva mare vam decidir que no t'ho diríem fins que fossis relativament gran.
- I per què has decidit dir-m'ho ara?
- Perquè últimament estàs molt apagada. Ja gairebé mai surts amb els amics, no festeges amb cap noi... i sempre t'ha agradat avançar-te als teus temps. T'agrada el futur, intentes inventar, i tot això és culpa meva, portes gens del futur i hauries de ser allà. No vull que t'hagis de quedar per culpa meva si te'n vols anar, i crec que és un bon moment. 

- Vols que me'n vagi al futur i et deixi sol?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...