20 de desembre de 2017 (13)

Imaginava que en Fernando voldria que m'emportés l'Amelia al límit, a l'escola de màgia. Tanmateix, ni tan sols se m’havia passat pel cap la idea que volgués que la portés al futur. Al cap i a la fi, ell era del futur, però ella no hi havia viscut mai, i podia ser una adaptació força complicada.

- Fa uns mesos que l'Amelia no és la mateixa. Ja no va tant amb els seus amics, no festeja amb cap noi... A la seva edat ja hauria d'estar casada i tenir fills. Està trista i necessita un canvi d'aires. Sempre li ha agradat inventar i s'adapta molt ràpid a les innovacions, encara que sé que no tenen res a veure amb  les innovacions del teu segle. Però crec que venir amb tu li aniria molt bé.

- N'estàs segur? No voldria ofendre't, però potser t'aniria bé tenir companyia.

- M'estàs dient vell? Va dir en Fernando, amb cara d'enfadat, però relaxant-la en un somriure immediatament. N'estic segur. Prefereixo que estigui bé, tot i que no et puc negar que la trobaré moltíssim a faltar. Però la decisió és seva, no meva. I sempre em pot venir a veure de tant en quant. Au va, fes-la venir, que segurament ja ha escoltat tota la conversa.

La vaig trobar a la cuina. Seguia fent cara d'enfadada, i no semblava que hagués escoltat la conversa.

- Amelia, va dir en Fernando, amb veu solemne. T'he d'explicar moltes coses. Seu, que això va per llarg. Si en qualsevol moment em vols interrompre, fes-ho, sé que hi tindràs molt a dir. Primer de tot, t'he de dir que, tal i com t'ha dot abans en Joan, ets maga. I una de molt poderosa.

- Maga? Jo? Com és que no m'ho havies dit abans?

- Potser perquè això m'hauria suposat perdre't, i després de perdre la teva mare, no hauria pogut afrontar-ho. 

- Ella també era maga? Com és que no m'he adonat que jo ho era?

- No, ella no era maga. La qual cosa és estranya, els mags no se solen casar amb sedentaris.

- Sedentaris?

- Perdona'm, no t'he posat en context. Els mags també s'anomenen nòmades i, com ja saps, poden viatjar en el temps. Els sedentaris són aquells que no tenen poders. Tu ets maga perquè jo ho sóc, però no volia que ho sabessis per por que volguessis anar a l'escola dels mags i em deixessis després de la mort de la teva mare, per això t'ho vaig amagar. 

- Com és que no m'he adonat que tu ho eres ni he sabut fer servir els poders?

- Això és perquè depèn de la consciència. Un mag només sap que és mag si sap i creu que la màgia existeix. Per això te la vaig ocultar. Tu pensaves que tot el que t'havia explicat en referència a la màgia i als viatges en el temps eren contes de fades, però eren certs.

- I no has fet servir la màgia durant tot aquest temps?

- Sí, l'he feta servir, però sense que te n'adonessis. Sempre ha estat per fer coses que sense màgia són complicades de fer, o quan no hi eres. Ja estava acostumat a fer-ho, perquè amb la teva mare vam decidir que no t'ho diríem fins que fossis relativament gran.

- I per què has decidit dir-m'ho ara?

- Perquè últimament estàs molt apagada. Ja gairebé mai surts amb els amics, no festeges amb cap noi... i sempre t'ha agradat avançar-te als teus temps. T'agrada el futur, intentes inventar, i tot això és culpa meva, portes gens del futur i hauries de ser allà. No vull que t'hagis de quedar per culpa meva si te'n vols anar, i crec que és un bon moment. 

- Vols que me'n vagi al futur i et deixi sol?