- Tu? Per què?
- Amelia, ens pots deixar, si us plau? Ella va marxar, deixant clar que no volia. En Fernando va seguir. Vull que reclutis mags d'aquesta època. En aquest poble hi ha molt potencial, però com està allunyat de les ciutats, ningú els ha ajudat a desenvolupar-lo. La majoria ni tan sols saben que el tenen.
- I què se suposa que he de fer jo?
- Atrau-los. Fes que et trobin i porta'ls al límit perquè vagin a l'acadèmia. Hi falten moltes coses aquí, i ajudaries molt.
- D'acord.
- Pots estar-te aquí mentre no acabis la missió. Tenim una habitació lliure. I et donarem roba perquè no et mirin malament. Amelia?
- Sí, pare?
- Deixa-li alguna cosa de roba meva a en Joan, si us plau. Si no encara el cremaran a la foguera.
- Vine amb mi.
La vaig seguir al pis de dalt de la vivenda. Estava tot bastant fosc, però hi havia espelmes repartides pel passadís i les diferents estances que il·luminaven el lloc. Em va portar a una habitació i em va indicar que em quedés allà un moment. Vaig obeir. Al cap de poc va tornar amb una muda de roba i em va deixar perquè em canviés. Quan vaig haver acabat vaig baixar les escales disposat a iniciar la meva missió. Tot i que no sabia ben bé com.
- Joan, l'Amelia va al mercat a comprar. Ves amb ella fins allà, és una bona manera de començar.
Vaig anar amb l'Amelia al mercat, però allà ens vam separar. Només volia cridar l'atenció dels mags, així que em vaig apartar de la multitud abans de fer la crida dels mags. Els nòmades, quan espeteguem els dits, fem una mena de focs artificials petits que només els mags podem veure. Normalment la gent només acudeix a la crida d'un mag conegut, ja que podem percebre qui l'ha feta, a part del fet que hi ha diversos colors i això ajuda a diferenciar. Però quan un mag no sap que és mag, no coneix la crida i, basant-me en això, esperava que vinguessin per curiositat.
No van trigar massa a arribar, parlaven entre ells, sabien què havien vist però no s'ho acabaven de creure, ni sabien què era. A alguns els feia por, a altres els havia meravellat. Van arribar on jo era però ningú dia res. Al final algú va preguntar:
- Què ha estat aquesta llum blava?
- És la crida dels mags.
- Mags? Va preguntar algú amb incredulitat.
- Sí. Mags.
- Els mags no existeixen!
- És clar que existeixen, i vosaltres ho sou.
- Au, va! Aquest home només diu bajanades. No creieu que ho sabríem si fóssim mags?
- Sí, van contestar alguns tímidament.
- Com saps que som mags, si ni tan sols nosaltres ho sabem? Va preguntar algú amb vergonya.
- Perquè us heu adonat que us he cridat.
- Com és que no ha vingut tothom?
- Per la mateixa raó. Només els mags poden percebre la crida, per això sé que sou mags, i no han vingut la resta.
- Pots tornar-ho a fer?
- És clar. Ho vaig fer.
- Pots fer alguna altra cosa?
Vaig decidir fer una cosa senzilla, que no els espantés massa, però que els permetés comprovar que era mag.
- Tens alguna moneda a la butxaca, li vaig preguntar a un dels homes?
- Sí, una de 6 Pins.
- Ara ja no, vaig dir. La tens tu. Vaig dir assenyalant un altre home. Ell es va tocar la butxaca i en va treure la moneda amb cara d’incredulitat.
- Com ho has fet?
- És fàcil! Vaig dir mentre espetegava els dits perquè la moneda desaparegués de la seva mà i aparegués a la meva. Té, li vaig dir, tornant-li la moneda al seu propietari.
- Nosaltres també podem fer-ho?
- Sí, amb una mica de pràctica.
- Què més poden fer els mags?
- Viatjar en el temps. La majoria van posar uns ulls com taronges.
- De veritat?
- Sí. De fet, jo no sóc de 1626, sóc de 2017. He vingut a buscar-vos perquè, els que vulgueu, pugueu aprendre a ser mags.
- I què fan els mags?
- Fan de mediadors, controlen que les coses vagin bé arreu del món, al llarg del temps.
- I hauríem de deixar casa nostra i la família?
- No, no caldria, si no volguéssiu. No tots els mags canviem d’època, o ens dediquem a això. Podeu aprendre màgia i seguir a la vostra època amb la vida una mica més fàcil. Els mags viatgem en el temps a través del límit, és el nostre lloc de trobada. Marxaré la setmana que ve, segurament. Faré la crida un dia abans pels que vulgueu venir. No us demano que vingueu definitivament, podeu venir a aprendre màgia o a resoldre les vostres preguntes per saber més i marxar quan vulgueu o no venir, ningú està obligat a seguir el camí de la màgia. Simplement us demano que no en digueu res a ningú. El secret és el que permet als mags seguir vius.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada