A poc a poc
es van anar dissipant entre la multitud i vaig decidir, després de donar una
volta pel mercat, tornar a casa. Començava a fer-se fosc. Tornant, vaig sentir
una presència, tanmateix, no era una presència normal, era un mag, i molt
poderós. Mai havia sentit una presència maga tan poderosa, i no era la d’en
Fernando.
- Hi ha
algú?, vaig demanar.
Em vaig
girar, tot escrutant la foscor, en busca de qui em seguia.
- Qui
hi ha?
Vaig donar
una altra volta sobre mi mateix i la vaig veure. Una ombra darrera una
cantonada.
- Qui
ets?
Finalment es
va deixar veure.
- Amèlia?
Què hi fas aquí?
- Volia
saber que havies vingut a fer del futur.
- Era cert
que no ho sabia.
- Però ara
ja ho saps, no? Pensava que el meu pare t'havia ajudat.
- Jo també
ho pensava. Però potser només em va dir part de la veritat.
- Per què ho
dius?
- No he vist
que estaves al carrer, no he escoltat les teves passes ni he entrevist una
ombra. Només he sentit la teva màgia. Ets una maga molt poderosa, però potser
no sóc la persona més indicada per tractar aquests temes amb tu. Anem cap a
casa. Hem de parlar amb el teu pare.
Vam seguir
caminant l'un al costat de l'altre, però en complet silenci cap a casa d'en
Fernando. En arribar, ell ens estava esperant en una butaca del menjador, mirant
cap a la porta amb la pipa a la mà.
- Així, ja
ho saps. Va dir a en Fernando.
- Per què no
m'ho havies dit?
- Volia que
ho descobrissis per tu mateix.
- Per què
m'has cridat realment, Fernando?
- Amèlia, ens
pots deixar, si us plau?
- No. Perquè
parlareu de mi, i vull sentir el que sigui que hagueu de dir.
- Amelia, si
us plau. Deixa'ns parlar un moment i després t'ho explicaré tot. T'ho prometo.
Ella va
marxar, visiblement enfadada.
- Vull que
vingui amb tu al límit. Ha d'aprendre a fer servir la màgia que hi ha dins seu.
I, si volgués, també m'agradaria que te l'emportessis al futur.
- Al futur?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada