Salta al contingut principal

20 de desembre de 2017 (10)

- No.
- No.
- Sí.
- No.
- Sí.
- Sí.
Només faltava el president, ell decantaria la balança. Va mantenir el silenci tens durant uns segons i finalment es va pronunciar.
- Sí.

En Fernando va sospirar d'alleujament, podria casar-se amb la Matilde sense ser un fugitiu. D'altra manera hauria estat impossible. Els mags són a tot arreu i es mouen més ràpid que ningú. Però encara faltaven les condicions. Els membres del consell que havien votat en contra eren els que demanaven  unes condicions més estrictes per a en Fernando. La resta també, en part, ja que com era quelcom que mai havia fet ningú, no se sabia ben be què podia passar. Mentre decidien, el públic també murmurava. Era un fet històric, el primer traspàs. Que és com es va anomenar el fet que algú canviés d'època per sempre a partir d'aquell moment. 

- Silenci, si us plau. El consell ha arribat a un consens. Davant de la petició per part d’en Fernando de poder passar de viure a l'any 1995 al 1595, el consell ha decidit permetre-ho sota certes condicions. Tenint en compte que, si no fos pels poders dels nòmades, viure en dues èpoques diferents alhora seria físicament impossible i no en coneixem les possibles conseqüències, en Fernando només podrà fer visites esporàdiques al seu any original. A més a més, haurà de mantenir una vida relativament senzilla de manera que la seva presència en un any que no li pertoca no modifiqui substancialment el futur preestablert. No només el seu sinó el de la humanitat sencera, i especialment el de les persones que siguin més properes a ell en la seva nova vida. Finalment, com ha demanat permís i se li ha concedit abans que cometés la il·legalitat, no rebrà cap càstig. Tanmateix, es farà un seguiment per assegurar que no posa el futur en perill i se'l podrà fer tornar en qualsevol moment si sembla que pot provocar algun canvi important. Algú s'hi oposa o té alguna cosa a afegir? En Fernando respirava nerviós i desitjava que ningú s'hi oposés. Les coses havien anat molt millor del que ell esperava. Estava molt content. 


Ningú s'hi va oposar, i ningú va dir res. 31 anys més tard, per ell, jo estava al seu davant. L'home que havia fet història.

- Hola Fernando. 
- Veig que m'has reconegut. 
- Surts a tots els llibres, totes les llegendes parlen de tu. No has canviat gaire, no era difícil. Però com saps qui sóc jo?
- Jo t'he fet venir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...