- No.
- No.
- Sí.
- No.
- Sí.
- Sí.
Només faltava el president, ell decantaria la balança. Va mantenir el silenci tens durant uns segons i finalment es va pronunciar.
- Sí.
En Fernando va sospirar d'alleujament, podria casar-se amb la Matilde sense ser un fugitiu. D'altra manera hauria estat impossible. Els mags són a tot arreu i es mouen més ràpid que ningú. Però encara faltaven les condicions. Els membres del consell que havien votat en contra eren els que demanaven unes condicions més estrictes per a en Fernando. La resta també, en part, ja que com era quelcom que mai havia fet ningú, no se sabia ben be què podia passar. Mentre decidien, el públic també murmurava. Era un fet històric, el primer traspàs. Que és com es va anomenar el fet que algú canviés d'època per sempre a partir d'aquell moment.
- Silenci, si us plau. El consell ha arribat a un consens. Davant de la petició per part d’en Fernando de poder passar de viure a l'any 1995 al 1595, el consell ha decidit permetre-ho sota certes condicions. Tenint en compte que, si no fos pels poders dels nòmades, viure en dues èpoques diferents alhora seria físicament impossible i no en coneixem les possibles conseqüències, en Fernando només podrà fer visites esporàdiques al seu any original. A més a més, haurà de mantenir una vida relativament senzilla de manera que la seva presència en un any que no li pertoca no modifiqui substancialment el futur preestablert. No només el seu sinó el de la humanitat sencera, i especialment el de les persones que siguin més properes a ell en la seva nova vida. Finalment, com ha demanat permís i se li ha concedit abans que cometés la il·legalitat, no rebrà cap càstig. Tanmateix, es farà un seguiment per assegurar que no posa el futur en perill i se'l podrà fer tornar en qualsevol moment si sembla que pot provocar algun canvi important. Algú s'hi oposa o té alguna cosa a afegir? En Fernando respirava nerviós i desitjava que ningú s'hi oposés. Les coses havien anat molt millor del que ell esperava. Estava molt content.
Ningú s'hi va oposar, i ningú va dir res. 31 anys més tard, per ell, jo estava al seu davant. L'home que havia fet història.
- Hola Fernando.
- Veig que m'has reconegut.
- Surts a tots els llibres, totes les llegendes parlen de tu. No has canviat gaire, no era difícil. Però com saps qui sóc jo?
- Jo t'he fet venir.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada