Salta al contingut principal

20 de desembre de 2017 (10)

- No.
- No.
- Sí.
- No.
- Sí.
- Sí.
Només faltava el president, ell decantaria la balança. Va mantenir el silenci tens durant uns segons i finalment es va pronunciar.
- Sí.

En Fernando va sospirar d'alleujament, podria casar-se amb la Matilde sense ser un fugitiu. D'altra manera hauria estat impossible. Els mags són a tot arreu i es mouen més ràpid que ningú. Però encara faltaven les condicions. Els membres del consell que havien votat en contra eren els que demanaven  unes condicions més estrictes per a en Fernando. La resta també, en part, ja que com era quelcom que mai havia fet ningú, no se sabia ben be què podia passar. Mentre decidien, el públic també murmurava. Era un fet històric, el primer traspàs. Que és com es va anomenar el fet que algú canviés d'època per sempre a partir d'aquell moment. 

- Silenci, si us plau. El consell ha arribat a un consens. Davant de la petició per part d’en Fernando de poder passar de viure a l'any 1995 al 1595, el consell ha decidit permetre-ho sota certes condicions. Tenint en compte que, si no fos pels poders dels nòmades, viure en dues èpoques diferents alhora seria físicament impossible i no en coneixem les possibles conseqüències, en Fernando només podrà fer visites esporàdiques al seu any original. A més a més, haurà de mantenir una vida relativament senzilla de manera que la seva presència en un any que no li pertoca no modifiqui substancialment el futur preestablert. No només el seu sinó el de la humanitat sencera, i especialment el de les persones que siguin més properes a ell en la seva nova vida. Finalment, com ha demanat permís i se li ha concedit abans que cometés la il·legalitat, no rebrà cap càstig. Tanmateix, es farà un seguiment per assegurar que no posa el futur en perill i se'l podrà fer tornar en qualsevol moment si sembla que pot provocar algun canvi important. Algú s'hi oposa o té alguna cosa a afegir? En Fernando respirava nerviós i desitjava que ningú s'hi oposés. Les coses havien anat molt millor del que ell esperava. Estava molt content. 


Ningú s'hi va oposar, i ningú va dir res. 31 anys més tard, per ell, jo estava al seu davant. L'home que havia fet història.

- Hola Fernando. 
- Veig que m'has reconegut. 
- Surts a tots els llibres, totes les llegendes parlen de tu. No has canviat gaire, no era difícil. Però com saps qui sóc jo?
- Jo t'he fet venir.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...
2 comentaris
Més informació

Estrelles en un cel de nit

Hi ha moltes persones al món, moltítssimes. Gairebé tantes com peixos al mar o arbres al bosc, però cadascuna és especial a la seva manera. Dia rere dia ens llevem i comencem una rutina que pot acabar sent desastrosa i cansada, o divertida i diferent, és quelcom que depèn de molts factors, suposo. Els dies dolents, portats a extrems i de manera repetitiva són, segurament, la causa del desànim permanent de moltes persones però, val la pena? Moltes vegades no ens adonem que tenim sort. Una família, uns amics, una feina... el problema és que vivim en un món materialista on això es valora molt menys del que es mereix. Però això és la vertadera essència de la vida, el motor de la felicitat i el que fa que puguem tirar endavant i aixecar-nos quan caiem en topar amb obstacles inesperats que, en moltes ocasions, acaben sent els detonants de coses bones. Ja que a vegades fan que ens esforcem per aconsegui...
1 comentari
Més informació

Escac i mat (22)

Però llavors es va adonar que tampoc estava perfecte. Va notar com començava a faltar-li l'aire, va tossir, s'ofegava. La Diana es va despertar de l'ensurt i, després de prémer el botó per avisar l'enfermera, va sortir corrent al passadís crindant, demanant ajuda.  - Enfermera! Enfermera!  Per sort hi havia una enfermera allà mateix que va entrar per ajudar. - Calmi's, si us plau - Va dir a l'Albert mentre comprovava que tot estés al seu lloc.  Només era el tub de l'oxigen, se li havia col-locat sota el braç i no li n'arribava prou. Va aixecar-li el braç i al moment l'Albert va notar que li arribava l'aire. Va fer una inhalació llarga per recuperar tot el que necessitava i es va anar calmant lentament. Tossia, però de l'espant barrejat amb la falta d'aire. Ja estava bé. L'enfermera va marxar quan ja estava estable i tranquil una altra vegada. La Diana tenia la respiració accelerada i els ulls vermells però, tot i que...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació