Recuperar era el verb que es feia servir per quan s'havia de fer tornar algú a la força. Ja fos perquè era algú que havia viatjat en el temps sense permís, perquè no podia tornar, perquè no volia, o qualsevol altra possible causa. Però la intenció del Fernando era una altra. Volia defensar la seva decisió davant del consell. I així ho va fer. Li van donar audiència per al cap de dos dies, amb la intenció de fer-lo tornar ràpid i no tingués temps de preparar la seva defensa.
- Presenti's, si us plau.
- Fernando Herrera. Número de porta 41319. Vinc a defensar la meva decisió de canviar d'època, permanentment.
- Exposi les seves causes.
- M'he enamorat, i tinc intenció de casar-me amb una dona del segle XVI.
- Això és impossible! Va saltar algú del públic.
- Va contra totes les normes!. Va dir algú altre.
- Silenci! El President del consell no suportava la situació. Era un delicte greu, però era amic del Fernando. D'una banda entenia perquè ho feia i de l'altra sabia que caldria castigar-lo. I el públic no ajudava. Acusat, presenti la seva defensa. Va prosseguir.
- Perdoni l'atreviment, senyor president, però encara no se m'acusa de res. Sóc jo qui ha demanat l'audiència.
- Té raó. Prengui la paraula.
- Em dic Fernando Carrasco, número de porta 41319, i em disposo a saltar-me més d'una de les lleis més importants que regeixen el món màgic. Pretenc canviar d'època i casar-me amb una sedentària de molts segles abans que el meu. Sé que no ho ha fet mai ningú abans que jo, i que, per tant, les conseqüències no estan molt clares. Però he analitzat els futurs possibles, els canvis que es poden produir, i les repercussions seran mínimes. La meva promesa...
- Ja s'ha promès? Va cridar algú.
- Sí, és cert. Si em permet continuar. La meva promesa no es casaria amb ningú, si no es casés amb mi, i no hi ha cap esdeveniment rellevant a la seva vida prou important com perquè el fet que jo aparegui canviï gran cosa. Per tant, tot i que segueix sent infringir la llei i mereixo ser castigat, considero que se m'ha de permetre fer-ho i, a més a més, proposo que d'ara endavant la gent pugui canviar d'època si s'estudia la seva possible influència i es conclou que no hi haurà repercussions greus.
La sala va quedar en silenci. No només pretenia canviar d'època ell sense que ningú li ho impedís, sinó que també proposava que tothom pogués fer-ho. Era un insult a les normes, al Consell, a tot el que fins aquell moment havia marcat la vida del mon màgic. Però no era el primer a voler fer-ho, i ja s'havia contemplat abans el fet de regularitzar els canvis d'època. Sense èxit. El president del consell reflexionava. No sabia què fer. Com actuar. Finalment va prendre una decisió arriscada.
- Proposo iniciar la creació d'una llei que regularitzi els canvis definitius d'època, després d'un minuciós estudi d'aquest cas, si surt bé. Membres del consell, votin un per un, si us plau. Tots 6 membres del consell i el mateix president hi van estar d'acord. Es varen sentir crits d'aprovació i desaprovació per igual al públic. El President va prosseguir. Pel que fa a en Fernando, proposo que pugui canviar d'època a canvi que les tornades a la seva època original siguin esporàdiques i de poca durada. És a dir, no pot tornar quan vulgui ni durant molt de temps, ja que no hauria de ser físicament possible viure en dues èpoques diferents alhora, i no en coneixem les possibles conseqüències. Membres del consell, votin un per un si volen donar permís a en Fernando.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada