20 de desembre de 2017
Fa molt de temps que vaig començar a escriure aquesta història. Porto duent aquesta llibreta a la butxaca des de principis de l'any 2015. Tal vegada no us sembli massa, però potser canviaríeu d'opinió si us digués que per enmig he estat també a l'any 1626.
Tot va començar un dia qualsevol d'estiu mentre em rentava les dents, com cada matí. Estava davant del mirall, tot just després d'esmorzar. Encara anava en pijama, portava els cabells completament desendreçats i estava mig adormit. No havia fet res diferent de sempre. Havia dormit bé i ni tan sols recordava què havia somiat. I, de sobte, vaig sentir una imperiosa necessitat de viatjar en el temps. Al començament vaig pensar que encara somiava, que havia estat una al·lucinació. Però no. I havia estat una sensació d'allò més estranya. El fet de viatjar en el temps no tenia res d'extraordinari, al cap i a la fi, és la meva feina. El que era diferent de la resta de vegades és que, en aquesta ocasió, era jo qui sentia la necessitat de viatjar, i no la feina que em requeria de fer-ho. I això no m'havia passat mai.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada