Qüestió, que havia rebut la meva primera missió per telepatia. Només sabia el lloc on havia d'anar i la data aproximada, i això feia la missió molt més complicada del que és habitual, perquè no saps què has de fer ni a qui hauràs d'ajudar. Perquè això és, en el fons, el que fem els mags, intentem ajudar a la gent. No viatgem en el temps pel simple fet de viatjar, sinó que ens dediquem a intentar mantenir el món a ratlla. A controlar la situació. Fem de mediadors, per dir-ho d'alguna manera.
Vaig començar a indagar, a investigar coses sobre el lloc on havia d'anar i també sobre l'any. Moltes vegades el problema principal era adaptar-se a l'època a la qual es viatjava, superar el canvi, les limitacions. I no ficar la pota comentant alguna cosa de quelcom que encara no s'ha inventat. Perquè llavors pot ser que et prenguin per boig, avancis els fets si algú t'entén o s'espantin. I cap d'aquestes coses sol ser bona. A més a més, si en aquell lloc, en aquell moment, va succeir algun fet transcendental, és possible que sigui la causa per la qual hagis d'anar-hi.
Llacverd, any 1626. Aquell era el meu destí. Era un poblet de les Valls del Nord que estava a la vora d'un llac que, pel gran nombre de plantes que contenia, era de color verd. És una zona amb encant propi, amb una fauna i flora molt diverses i abundants per la poca petjada que hi ha deixat l'home. No només fins l'any 1626, sinó també en l'actualitat. En aquella època no hi havia hagut cap fet destacable en aquell poblet, així que no vaig poder esbrinar perquè algú m'havia demanat que hi anés. Vaig preparar-me mentalment per la meva missió. No sabia què em podia requerir, així que vaig intentar tenir en ment tot el que el meu mestre m'havia ensenyat.
El meu mestre va ser un gran mentor. Era un savi boig que s'havia equivocat d'època. Era del segle XX, però semblava molt anterior. Vestia, quan li era possible, com jo sempre m'he imaginat que vestien els filòsofs, amb mantells blancs i túniques. Tanmateix, jo el veia més com un Da Vinci. Científic, pintor, mag... un home polifacètic i difícil d'entendre que, tot i que et sembla que no t'ensenya res, et fa aprendre més que ningú. Em considero molt afortunat d'haver-lo tingut de mestre. Ell sempre deia, "Si t'encomanen una missió, és que pots acomplir-la. No estiguis nerviós, els núvols entelen els coneixements, estigues preparat, per poder afrontar el que sigui que se't posi per davant".
Però jo estava molt nerviós. No sabia absolutament res del que em podia esperar en aquell poble perdut per la muntanya. Estava acostumat a tenir informació, a saber què hauria de fer i a portar preparat com dur-ho a terme. La ceguesa m'inquietava. Marxava el dia següent. El meu superior m'havia dit que havia de planificar tot el viatge en 2 dies i al dia següent marxar. Tenia una setmana per començar. Si trobava el meu objectiu, és a dir, la persona que m'havia cridat, havia d'acomplir el que fos necessari i tornar. Si amb una setmana no en tenia prou, havia de posar-me en contacte amb ell. I si, per contra, en aquest temps no havia aconseguit posar-me en contacte amb qui fos que m'havia cridat, havia de tornar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada