Salta al contingut principal

20 de desembre de 2017 (3)

Qüestió, que havia rebut la meva primera missió per telepatia. Només sabia el lloc on havia d'anar i la data aproximada, i això feia la missió molt més complicada del que és habitual, perquè no saps què has de fer ni a qui hauràs d'ajudar. Perquè això és, en el fons, el que fem els mags, intentem ajudar a la gent. No viatgem en el temps pel simple fet de viatjar, sinó que ens dediquem a intentar mantenir el món a ratlla. A controlar la situació. Fem de mediadors, per dir-ho d'alguna manera.

Vaig començar a indagar, a investigar coses sobre el lloc on havia d'anar i també sobre l'any. Moltes vegades el problema principal era adaptar-se a l'època a la qual es viatjava, superar el canvi, les limitacions. I no ficar la pota comentant alguna cosa de quelcom que encara no s'ha inventat. Perquè llavors pot ser que et prenguin per boig, avancis els fets si algú t'entén o s'espantin. I cap d'aquestes coses sol ser bona. A més a més, si en aquell lloc, en aquell moment, va succeir algun fet transcendental, és possible que sigui la causa per la qual hagis d'anar-hi.

Llacverd, any 1626. Aquell era el meu destí. Era un poblet de les Valls del Nord que estava a la vora d'un llac que, pel gran nombre de plantes que contenia, era de color verd. És una zona amb encant propi, amb una fauna i flora molt diverses i abundants per la poca petjada que hi ha deixat l'home. No només fins l'any 1626, sinó també en l'actualitat. En aquella època no hi havia hagut cap fet destacable en aquell poblet, així que no vaig poder esbrinar perquè algú m'havia demanat que hi anés. Vaig preparar-me mentalment per la meva missió. No sabia què em podia requerir, així que vaig intentar tenir en ment tot el que el meu mestre m'havia ensenyat. 

El meu mestre va ser un gran mentor. Era un savi boig que s'havia equivocat d'època. Era del segle XX, però semblava molt anterior. Vestia, quan li era possible, com jo sempre m'he imaginat que vestien els filòsofs, amb mantells blancs i túniques. Tanmateix, jo el veia més com un Da Vinci. Científic, pintor, mag... un home polifacètic i difícil d'entendre que, tot i que et sembla que no t'ensenya res, et fa aprendre més que ningú. Em considero molt afortunat d'haver-lo tingut de mestre. Ell sempre deia, "Si t'encomanen una missió, és que pots acomplir-la. No estiguis nerviós, els núvols entelen els coneixements, estigues preparat, per poder afrontar el que sigui que se't posi per davant".

Però jo estava molt nerviós. No sabia absolutament res del que em podia esperar en aquell poble perdut per la muntanya. Estava acostumat a tenir informació, a saber què hauria de fer i a portar preparat com dur-ho a terme. La ceguesa m'inquietava. Marxava el dia següent. El meu superior m'havia dit que havia de planificar tot el viatge en 2 dies i al dia següent marxar. Tenia una setmana per començar. Si trobava el meu objectiu, és a dir, la persona que m'havia cridat, havia d'acomplir el que fos necessari i tornar. Si amb una setmana no en tenia prou, havia de posar-me en contacte amb ell. I si, per contra, en aquest temps no havia aconseguit posar-me en contacte amb qui fos que m'havia cridat, havia de tornar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...