Vaig comentar-li-ho a en Jacques, és un bon amic i company de feina que porta molt més temps que jo dedicant-se a això, i que, sempre que tinc algun dubte, me'l resol amb un gran consell. És un home alt i ros, que comença a blanquejar, relativament gran i de molta confiança, que mai m'ha fallat. És el típic company de feina que es porta bé amb tothom i ho sap tot. Tothom qui té un dubte li pregunta a ell, i sempre que hi ha un problema és ell qui el resol. Em va ajudar molt. Em va dir que les missions no sempre te les encomana el teu superior, a vegades sents com una crida, és algú que et demana ajuda, ja sigui conscientment o inconscient. Això passa perquè els mags tenim telepatia.
Perdó, havia mencionat que també sóc mag? Crec que no. En aquest món el concepte de mag i de viatger del temps són pràcticament equivalents ja que, una cosa, suposa l'altra. Sense excepció. No tots els mags viatgem sempre, però podem.
Tornant al que deia, els mags tenim telepatia, la qual cosa ens permet comunicar-nos entre nosaltres i llegir la ment dels sedentaris. Sedentaris és la paraula que fem servir els mags per parlar de les persones que no tenen poders. Això és perquè, al contrari que nosaltres, no es poden moure per la línia de temps, sempre estan al mateix lloc. Els mags, per contra, com podeu imaginar, també ens autoanomenem nòmades.
Els nòmades vivim entre els sedentaris. Ens hi comuniquem, hi interactuem. No tenim cap tipus de problema a l'hora de camuflar-nos, perquè no hi ha cap tret que ens diferenciï d'ells. Som iguals. Som persones. Però tenim poders. Tanmateix, ells no saben que existim perquè, una part de la màgia no la perceben, i l'altra l'amaguem perquè no la vegin. Portem tota la història del món existint, estem aquí des de sempre, i encara, cap sedentari ha sabut mai de la nostra existència. Com a molt algú que s'ha casat amb un nòmada, però no és massa habitual. Som molt curosos pel que fa a amagar-nos, perquè si se n'assabentessin podria ser catastròfic. Tots els mags en som molt conscients i, coneixedors de la nostra missió comuna, guardem amb recel el nostre secret.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada