Era el segon dia que l'Albert estava retingut i, tot i que el primer dia no havien fet més que amenaçar-lo, temia que els mètodes per fer-lo parlar es tornessin més agressius si seguia sense contestar, i així va ser. Aquell dia no el van portar a la biblioteca que, tot i la situació, era mínimament acollidora, sinó que el van dirigir directament a les masmorres.
Eren un lloc fred i humit. Tota la planta estava dividida en petites cel-les quadrades, amb les parets de pedra i el terra de sorra, on només hi havia un somier mig desmuntat amb un matalàs fi com el paper de fumar, i no precissament net. Coixí? Era quelcom que no tothom es podia permetre en l'època de la qual s'imaginava que serien aquells habitacles i llits, i menys per als que estan a les masmorres. El que interessa es que hi estiguin qualsevol cosa menys còmodes. I era més o menys el que volien fer amb ell, encara que havien tingut la decència de deixar-lo dormir en un lloc una miqueta més confortable.
El van acompanyar fins l'última cel-la. Era bastant més gran que la resta, hi havia un parell de cadires enfrentades, cap de les dues amb aspecte de còmoda, però una molt més desagradable que l'altra. Era una cadira gran de fusta amb cinturons als braços i potes per lligar-hi una persona. També hi havia una banyera antiga plena d'aigua amb gel.
El panorama no pintava bé, i les cames de l'Albert van començar a tremolar de pànic. Va intentar sortir corrents, però els dos homes el van agafar ràpidament amb mans de ferro. Ell va començar a moure's desesperadament perquè el deixessin anar, però no va poder, els seus dos escortes estaven bastant més musculats que ell. El van fer seure a la cadira per la força i, mentre un l'aguantava, l'altre el va lligar de mans i peus.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada