Passa al contingut principal

Escac i mat (19)

- Em sap greu, però és informació confidencial.
- Precissament per això t'ho estic preguntant. Hi tornaré. Què investigues per la CIA?
- Em sap greu, però no puc parlar de les meves investigacions fora de l'agència. - L'Albert començava a notar la suor freda que li baixava per l'esquena, les mans tremoloses, fortament agafades i recolzades sobre les cames. El Quim estava tranquil, però pressionava molt i l'havien segrestat, no anirien per les bones fins al final.

***
La Diana el va tornar a trucar. Tenia un dubte de la investigació, i de pas volia parlar amb ell. Havia estat molt amable el dia anterior i li volia donar les gràcies, li sabia greu que hagués hagut de tornar sol a casa seva. Però no contestava, i el mòbil no estava apagat. Volia trucar a la feina però, a la CIA? Li feia cosa.
Finalment es va decidir, ja havia trucat 5 vegades en 2 dies i no contestava. Va trucar al número que ell mateix li havia donat de l'oficina. La va atendre una noia que li va recordar la Natàlia i li va dir que no havia anat a treballar. La va avisar que l'havia intentat localitzar sense èxit però no va semblar que la preocupés massa, així que li va demanar per parlar amb el superior de l'Albert. Ella no volia, però, després d'insistir molt, l'hi va passar. El cap la va tranquil-litzar una mica més. Va intentar calmar-la i li va dir que s'encarregaria d'investigar si havia passat alguna cosa. Li va donar el seu telèfon directe i es va anotar el seu per avisar-la quan sabés alguna cosa.
***
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Com cada matí

6:15 Com cada matí, sona el despertador. Em fa mandra llevar-me, però cal guanyar-se el jornal per poder viure de manera digna. Només cinc minuts més, penso mentre m'estiro i em giro. 6:20 Com cada matí, segueixo tombat. Però ve la Diana a dir-me bon dia. Ella és l'única capaç de donar-me les forces necessàries per llevar-me del llit. 6:25 Em dutxo, esmorzo i preparo el dinar. Sempre la mateixa rutina. 6:45 Com cada matí, vaig cap al metro. Conec cada carrer, cada edifici, cada semàfor, cada banc, cada paperera. La Diana m'acompanya, curiosa, inquieta, mirant a tot arreu. 6:55 Enfilem la petita escala per entrar a la parada i comencem el descens cap a les profunditats. Avui la màquina de l'esquerra per picar el tiquet no funciona, ens movem cap a la del mig. I tornem a baixar. Sembla que les escales no acabin mai, però només són 30. No n'hi ha per tant. Mai m'ha agradat fer servir l'ascensor. I a la Diana li fa por, no es porta bé amb les portes a...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Niebla

Era una mañana de enero, aunque el frío no era especialmente insoportable. Andaba por la calle con las manos en los bolsillos de la chaqueta, abrochada hasta cuello y llevaba una tupida bufanda de lana para que el aire no atravesase la barrera de ropa y llegase a rozar mi piel. Reinaba un ambiente fantasmal. La niebla cubría todo lo que me rodeaba y sólo me permitía ver a un par de metros por delante de mí. Siempre me ha gustado la niebla, hace que todo sea diferente y le da intriga a un mundo en el que cada día parece igual que el anterior. Pero mi mente ya no estaba en este mundo. Perdida entre pensamientos, me imaginaba todo lo que podía aparecer al otro lado de la bruma. Me encanta ver los edicios altos sobrepasar las nubes. Parecen castillos encantados de la época moderna. ¿Y si todo fuese como en los cuentos de hadas? Por otro lado, la bruma hace que no veas lo que te rodea. Todo aquello que vemos día tras día se convi...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

St. Jordi (8)

Però quan només li quedava un botó... - Riiiing. El telèfon. - Ho sento. Salvada per la campana. Va dir-li a la Laura, guinyant-li l'ull. Després d'estar deu segons al telèfon, era una companyia telefònica, va penjar. Veient la Laura asseguda al sofà mirant-lo, va posar-se la samarreta i, amb un somriure a la cara va dir: - Anem a prendre l'aire millor? Estaven asseguts en un banc del parc quan, de sobte, la Laura va canviar de tema i va preguntar: - Per cert, canviant de tema, per quan són els bitllets a Londres? - Es pot canviar si no et va bé però, en teoria, són per la setmana després de la teva última setmana d'exàmens. Tens alguna cosa a fer? Va preguntar ell, preocupat. - Sí. Va dir ella amb cara de seriosa, mig preocupada. - Què? - Anar a Londres amb tu. Va arrencar a riure i a fer-li pessigolles. El seu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació