Es va posar les mans al cap amb els colzes sobre els genolls, intentava pensar, qui li podia voler fer això, què podia fer. Va buscar dins les butxaques. El forçut li deuria haver tret el mòbil. No tenia cap manera de comunicar-se amb ningú. Va buidar les butxaques completament per veure si hi tenia alguna cosa que li pogués servir, que el pogués ajudar mínimament. Va veure les claus de casa. La llanterna. Portava una petita llanterna que, no faria massa, pero podria veure, al menys, què hi havia al seu voltant.
La va encendre. El què hi va trobar no el va sorprendre, però es va posar a buscar alguna cosa que li pogués servir, pel que fos. Només hi havia un carretó de dues rodes per carregar caixes o objectes pesants i cordes, a part d'alguna tela de protecció per portar mobles i coses similars. Això el va tranquil-litzar una mica, al cap i a la fi, no imaginava un segrestador professional amb coses per portar mobles a la part del darrera del camió. Va agafar el carretó. Intentaria envestir el seu captor quan obrís la porta del darrera i, així, poder sortir corrents.
El camió seguia en marxa. No se sentia molt soroll de cotxes, així que suposava que era una carretera secundària. Al cap de mitja hora, aproximadament, el camió va parar. L'Albert va preparar el carretó i, quan la porta es va obrir, va sortir corrent del camió i va envestir el conductor. El problema va ser que el desnivell era més gran del que pensava, i va caure malament. El conductor estava afectat, però no va tardar prou a reaccionar com perquè li donés temps a fugir. A l'Albert li sortiria un bon blau al genoll després d'aquella caiguda.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada