Salta al contingut principal

Escac i mat (13)

A l'Albert se li va fer llarg el dia. Tot i que tenia moltes coses a fer, cap no l'absorbia prou com per deixar de pensar. D'una banda tenia ganes de prendre alguna cosa amb la Diana però... potser tenia preguntes que ell no podia resoldre. Potser ara ella havia avançat més del que ho havia fet ell. Per sort, no era una idea massa lògica, al cap i a la fi, ella havia hagut d'adaptar-se al curs de les seves investigacions i seguir tal com ell ho havia deixat, i això ja era prou complicat. Esperava poder-la ajudar.

Finalment van ser les sis de la tarda i va poder marxar cap a casa seva. Havien quedat després de sopar, de manera que es va fer un dels seus sopars preferits, arròs amb ou ferrat i salsa de tomàquet, i després es va anar a canviar. No volia anar massa arreglat, era una cita, mig de feina, mig d'amics, però tampoc volia anar molt sport. Va agafar el primer que va trobar a l'armari que encaixés per l'ocasió. Uns pantalons beige, una camisa blanca i jersei blau marí. Sense corbata, és clar. Quan va haver acabat, va seure davant la tele a matar el temps que li quedava i, anant amb uns mica de temps de marge, va sortir, a peu, de casa. El bar on havien quedar no li quedava massa lluny, i sempre li havia agradat passejar per la ciutat de nit. Els misteriosos parcs, les vistes de la ciutat il-luminada, la Lluna... Només trobava a faltar les estrelles, que no es veien per la contaminació, com a mínim, lumínica.

Un cop allà, va seure en una taula però va esperar per demanar. No li agradava semblar impacient, i no tenia pressa, només quedaven 5 minuts perquè arribés, en teoria. I així va ser, la Diana va aparèixer per la porta al cap de pocs minuts amb un somriure despreocupat. Ell la va saludar per tal que el veiés i, quan ja estava a prop de la seva taula, es va aixecar per fer-li dos petons.
- Hola Diana.
- Hola Albert! Com va? Fa molt que esperes?
- No, i ara, acabo d'arribar. Vols que demani alguna cosa? Has sopat?
- Sí! He sortit tard i gairebé no he tingut temps, però sí.
- Vaja, problemes a la feina?
- Porto una mica de retràs en el projecte.
- Si necessites ajuda ja saps, aprofita! Però tu tranquil-la, que sempre donen uns temps impossibles de complir. Jo no entregava mai a temps.
- De veritat? Així estic una mica més tranquil-la. Ah, per cert. L'última vegada que ens vam veure em vas deixar molt intrigada. Em vas dir que anaves a la CIA a fer no sé què? Em vas deixar a mitges!
- Cert! No me'n recordava. Sí, anava a la CIA. De fet, hi vaig cada dia.
- Què vols dir?
- Treballo a la CIA - Involuntàriament va fer cara d'orgull, alçant les celles, divertit.
- Ho sento Albert, però no t'hi veig, treballant d'espia... - Els dos van riure.
- Com que no? Sóc el millor agent que tenen! No t'ho creus? No, estic investigant en energia, com abans, però allà. De fet, en teoria, tu i jo hauríem d'estar fent més o menys el mateix, perquè em van contractar per continuar la mateixa línia d'investigació.
- Vaja doncs, si fas exactament el mateix, per què vas marxar? - Ara la Diana tenia un posat més curiós, potser fins i tot una mica trist. Li feia mal que un investigador de la seva categoria hagués deixat la seva empresa sense cap motiu aparent. Havia fet molt mal a la companyia.
- És una bona pregunta. Si us plau, no posis aquesta cara que em fas sentir malament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...