Passa al contingut principal

1000 visites/visitas/views

Considerant que el blog ha superat la barrera de les 1000 visites (sí 1000!), cosa impensable fa només unes setmanes, i amb lectors de països que mai hauria imaginat, m'agradaria fer alguna cosa especial. Acabo de començar una altra història, com heu pogut comprovar però, ja que sou vosaltres els que visiteu el blog, m'gradaria que donéssiu la vostra opinió sobre què fer per celebrar-ho. Què proposeu? Espero les vostres opinions als comentaris!
Moltíssimes gràcies a tots per fer-ho possible!

Considerando que el blog ha superado la barrera de las 1000 visitas (sí ¡1000!), cosa impensable hace solo unas semanas, y con lectores de países que jamás habría imaginado, me gustaría hacer algo especial. Acabo de empezar una nueva historia, como ya debéis haber visto pero, ya que soys vosotros quienes visitáis el blog, me gustaría que dieseis vuestra opinión sobre qué hacer para celebrarlo. ¿Cuáles on vuestras propuestas? ¡Espero vuestras opiniones en los comentarios!
¡Muchísimas gracias a todos por hacerlo posible!

Considering this blog has already had more than 1000 views (1000!), something that seemed impossible just some weeks ago, and with some from countries I would have never imagined, I would like to do something special. I have just started a new story, as you may have seen but, since you are the ones visiting my blog, I would like you to express your own view of how to celebrate it. What are your suggestions? I am looking forward to your opinions in the coments!
Thank you very much for making this possible!

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Com cada matí

6:15 Com cada matí, sona el despertador. Em fa mandra llevar-me, però cal guanyar-se el jornal per poder viure de manera digna. Només cinc minuts més, penso mentre m'estiro i em giro. 6:20 Com cada matí, segueixo tombat. Però ve la Diana a dir-me bon dia. Ella és l'única capaç de donar-me les forces necessàries per llevar-me del llit. 6:25 Em dutxo, esmorzo i preparo el dinar. Sempre la mateixa rutina. 6:45 Com cada matí, vaig cap al metro. Conec cada carrer, cada edifici, cada semàfor, cada banc, cada paperera. La Diana m'acompanya, curiosa, inquieta, mirant a tot arreu. 6:55 Enfilem la petita escala per entrar a la parada i comencem el descens cap a les profunditats. Avui la màquina de l'esquerra per picar el tiquet no funciona, ens movem cap a la del mig. I tornem a baixar. Sembla que les escales no acabin mai, però només són 30. No n'hi ha per tant. Mai m'ha agradat fer servir l'ascensor. I a la Diana li fa por, no es porta bé amb les portes a...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Niebla

Era una mañana de enero, aunque el frío no era especialmente insoportable. Andaba por la calle con las manos en los bolsillos de la chaqueta, abrochada hasta cuello y llevaba una tupida bufanda de lana para que el aire no atravesase la barrera de ropa y llegase a rozar mi piel. Reinaba un ambiente fantasmal. La niebla cubría todo lo que me rodeaba y sólo me permitía ver a un par de metros por delante de mí. Siempre me ha gustado la niebla, hace que todo sea diferente y le da intriga a un mundo en el que cada día parece igual que el anterior. Pero mi mente ya no estaba en este mundo. Perdida entre pensamientos, me imaginaba todo lo que podía aparecer al otro lado de la bruma. Me encanta ver los edicios altos sobrepasar las nubes. Parecen castillos encantados de la época moderna. ¿Y si todo fuese como en los cuentos de hadas? Por otro lado, la bruma hace que no veas lo que te rodea. Todo aquello que vemos día tras día se convi...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

St. Jordi (8)

Però quan només li quedava un botó... - Riiiing. El telèfon. - Ho sento. Salvada per la campana. Va dir-li a la Laura, guinyant-li l'ull. Després d'estar deu segons al telèfon, era una companyia telefònica, va penjar. Veient la Laura asseguda al sofà mirant-lo, va posar-se la samarreta i, amb un somriure a la cara va dir: - Anem a prendre l'aire millor? Estaven asseguts en un banc del parc quan, de sobte, la Laura va canviar de tema i va preguntar: - Per cert, canviant de tema, per quan són els bitllets a Londres? - Es pot canviar si no et va bé però, en teoria, són per la setmana després de la teva última setmana d'exàmens. Tens alguna cosa a fer? Va preguntar ell, preocupat. - Sí. Va dir ella amb cara de seriosa, mig preocupada. - Què? - Anar a Londres amb tu. Va arrencar a riure i a fer-li pessigolles. El seu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació