Salta al contingut principal

Escac i mat

"Et vigilen"
Va agafar la nota i va tancar la taquilla sense mirar, mentre la llegia. No estava signada. L'Albert sempre havia volgut ser espia i, com gairebé tothom, sabia perfectament que el vigilaven; és al que es dediquen certes agències en les quals li hauria agradat treballar, però era un secret que no podia revelar. Ser espia és un somni de nens, no l'aspiració pròpia d'un home adult i madur com ell.
A més, probablement la nota era una broma d'algun dels seus amics del gimnàs, o d'un desconegut amb ganes de fer-se el graciós. Tot i això, en sortir del vestuari amb la motxilla penjant de l'espatlla, es va mantenir més alerta del que era habitual en ell, fitant tothom amb qui es creuava per comprovar si algú tenia intencions ocultes.

En arribar a casa ja s'havia oblidat de la nota completament. Va posar la roba d'esport a la rentadora, va penjat la tovallola i es va dirigir cap a la cuina, disposat a fer-se una truita francesa com cada dilluns tornant de boxa, a les onze de la nit. Va menjar ràpid, afamat, i se'n va anar a dormir. El despertador va sonar a les 6:30 del matí, es va dutxar i, mentre s'assecava el cabell amb la tovallola davant del mirall va fixar-se en un reflex a la finestra, una ombra, va treure el cap, però no hi havia ningú. No recordava la nota però el seu subcinscient estava atent, es fixava en els petits detalls que no veia normalment, un cotxe parat amb el motor encès, un home recolzat en un fanal...
Va arribar a la feina el primer, li agradava mantenir les tradicions i, es concentrava més quan estava sol. Treballava per una empresa d'energies renovables, buscant noves fonts, més respectuoses amb el medi ambient, estava molt il-lusionat amb el seu projecte. L'Albert era enginyer de l'energia especialitzat en energies renovables; feia cinc anys que havia acabat la carrera, en tenia 28, i es descrivia a ell mateix com a alt, prim però sense passar-se, de cabell fosc i amb ulls blaus que solien ser un punt a favor alhora de lligar. Era esportista i molt intel-ligent, el seu problema era que sabia que agradava a les noies, i lligava massa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...