Estem en època d'exàmens i, amb ells, arriba l'estudi. Hi ha a qui més i hi ha a qui menys li afecta però, en general el cansament i el desànim abunden entre els estudiants. D'una banda, és important no oblidar mai per què s'estudia, com a mínim tenir un objectiu ajuda a no perdre's pel camí i, d'altra banda, també va bé distreure's de tant en quant.
Una tècnica molt utilitzada és veure sèries i pel-lícules; entre les quals, molt vistes, les de superherois i les romàntiques, molt diferents entre elles però és que, a gustos, colors i, de pel-lícules, n'hi ha per a tots els gustos.
Com la majoria de joves, aquests dies la meva rutina no se surt massa dels apunts, la cuina, el coixí i la tele, i m'he adonat, tot i que ja és de coneixement general, que a les pel-lícules tot està una mica (massa) idealitzat.
Si la realitat fos com a les pel-lícules jo probablement seria una noia, ja enginyera, possible model, rica, amb superpoders i famosa arreu del món pels meus serveis humanitaris i, si unim tot això amb les pel-lícules romàntiques també tindria un príncep blau, simpàtic, carinyós, carismàtic, guapíssim i molt intel-ligent que m'hauria acceptat encara que no tingués cap de les qualitats anteriorment descrites (és a dir, si fos jo realment) perquè, a la tele, la noia sempre s'emporta el noi perfecte quan al començament de la història és una noia normaleta.
I, siguem realistes, a la vida, no hi ha prínceps blaus sobre cavalls blancs, ni persones amb superpoders que lluiten pel bé mundial sense sacrificar el seu benefici personal (o sí), sinó que cadascú de nosaltres és una barreja de tots dos. Perquè, com ningú és perfecte, la perfecció resideix en la imperfecció i, sobretot, en saber apreciar-la, convertint, les persones que ho aconsegueixen, en els vertaders prínceps blaus. I, alhora, cadascú busca ser el seu ideal, intentant ajudar els altres com pot, dins les seves capacitats; aquests, són els superherois que, granet a granet de sorra, gota a gota, estel a estel, formen deserts, oceans, universos que, en realitat, són millors que les pel-lícules o les novel-les, perquè són reals, i no els hem escrit, sinó que els hem creat, i els hem viscut. Per tots i entre tots.
En conclusió, prínceps blaus, superherois i exàmens, són una mala combinació. Bona sort!
Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada