Estem en època d'exàmens i, amb ells, arriba l'estudi. Hi ha a qui més i hi ha a qui menys li afecta però, en general el cansament i el desànim abunden entre els estudiants. D'una banda, és important no oblidar mai per què s'estudia, com a mínim tenir un objectiu ajuda a no perdre's pel camí i, d'altra banda, també va bé distreure's de tant en quant.
Una tècnica molt utilitzada és veure sèries i pel-lícules; entre les quals, molt vistes, les de superherois i les romàntiques, molt diferents entre elles però és que, a gustos, colors i, de pel-lícules, n'hi ha per a tots els gustos.
Com la majoria de joves, aquests dies la meva rutina no se surt massa dels apunts, la cuina, el coixí i la tele, i m'he adonat, tot i que ja és de coneixement general, que a les pel-lícules tot està una mica (massa) idealitzat.
Si la realitat fos com a les pel-lícules jo probablement seria una noia, ja enginyera, possible model, rica, amb superpoders i famosa arreu del món pels meus serveis humanitaris i, si unim tot això amb les pel-lícules romàntiques també tindria un príncep blau, simpàtic, carinyós, carismàtic, guapíssim i molt intel-ligent que m'hauria acceptat encara que no tingués cap de les qualitats anteriorment descrites (és a dir, si fos jo realment) perquè, a la tele, la noia sempre s'emporta el noi perfecte quan al començament de la història és una noia normaleta.
I, siguem realistes, a la vida, no hi ha prínceps blaus sobre cavalls blancs, ni persones amb superpoders que lluiten pel bé mundial sense sacrificar el seu benefici personal (o sí), sinó que cadascú de nosaltres és una barreja de tots dos. Perquè, com ningú és perfecte, la perfecció resideix en la imperfecció i, sobretot, en saber apreciar-la, convertint, les persones que ho aconsegueixen, en els vertaders prínceps blaus. I, alhora, cadascú busca ser el seu ideal, intentant ajudar els altres com pot, dins les seves capacitats; aquests, són els superherois que, granet a granet de sorra, gota a gota, estel a estel, formen deserts, oceans, universos que, en realitat, són millors que les pel-lícules o les novel-les, perquè són reals, i no els hem escrit, sinó que els hem creat, i els hem viscut. Per tots i entre tots.
En conclusió, prínceps blaus, superherois i exàmens, són una mala combinació. Bona sort!
Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons, NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada