Salta al contingut principal

Prínceps blaus, superherois i exàmens, mala combinació

Estem en època d'exàmens i, amb ells, arriba l'estudi. Hi ha a qui més i hi ha a qui menys li afecta però, en general el cansament i el desànim abunden entre els estudiants. D'una banda, és important no oblidar mai per què s'estudia, com a mínim tenir un objectiu ajuda a no perdre's pel camí i, d'altra banda, també va bé distreure's de tant en quant.
Una tècnica molt utilitzada és veure sèries i pel-lícules; entre les quals, molt vistes, les de superherois i les romàntiques, molt diferents entre elles però és que, a gustos, colors i, de pel-lícules, n'hi ha per a tots els gustos.
Com la majoria de joves, aquests dies la meva rutina no se surt massa dels apunts, la cuina, el coixí i la tele, i m'he adonat, tot i que ja és de coneixement general, que a les pel-lícules tot està una mica (massa) idealitzat.
Si la realitat fos com a les pel-lícules jo probablement seria una noia, ja enginyera, possible model, rica, amb superpoders i famosa arreu del món pels meus serveis humanitaris i, si unim tot això amb les pel-lícules romàntiques també tindria un príncep blau, simpàtic, carinyós, carismàtic, guapíssim i molt intel-ligent que m'hauria acceptat encara que no tingués cap de les qualitats anteriorment descrites (és a dir, si fos jo realment) perquè, a la tele, la noia sempre s'emporta el noi perfecte quan al començament de la història és una noia normaleta.
I, siguem realistes, a la vida, no hi ha prínceps blaus sobre cavalls blancs, ni persones amb superpoders que lluiten pel bé mundial sense sacrificar el seu benefici personal (o sí), sinó que cadascú de nosaltres és una barreja de tots dos. Perquè, com ningú és perfecte, la perfecció resideix en la imperfecció i, sobretot, en saber apreciar-la, convertint, les persones que ho aconsegueixen, en els vertaders prínceps blaus. I, alhora, cadascú busca ser el seu ideal, intentant ajudar els altres com pot, dins les seves capacitats; aquests, són els superherois que, granet a granet de sorra, gota a gota, estel a estel, formen deserts, oceans, universos que, en realitat, són millors que les pel-lícules o les novel-les, perquè són reals, i no els hem escrit, sinó que els hem creat, i els hem viscut. Per tots i entre tots.
En conclusió, prínceps blaus, superherois i exàmens, són una mala combinació. Bona sort!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...