De tot i de res

La seva resposta els va deixar completament desconcertats. Pel que havia dit, semblava que fos còmplice del John, tanmateix, la naturalitat amb la que ho deia i el seu somriure semblaven indicar més aviat el contrari. No mostrava culpabilitat. "Com?" Van preguntar tots dos alhora. "Fa uns dies va venir un home i em va dir que cuidés de la nena, que sinó ens mataria a tots dos. Em va dir que l'havia raptada però que tenia intenció de tornar-la sana i estalvia. No vaig saber si creure això últim, però vaig pensar q cuidar-la era el millor que podia fer. Si avisava la policia i ell se n'adonava, potser arribava abans i ens feia mal. Si la cuidava bé i la protegia en cas que li volgués fer res, la nena estaria bé." "La podem veure, si us plau?" "És clar. Segueixin-me." Van endinsar-se al santuari i van entrar per la porta de més al fons. Allà hi havia una zona perfectament habilitada com a habitatge que deuria s...

Sabien que havien de saltar però no sabien on acabarien, no les tenien totes. Però, quina alternativa els quedava? Es van mirar, van mirar la porta i van saltar alhora. El viatge va ser ràpid, com sempre. Tanmateix, com no sabien on anaven, estaven molt desorientats quan van arribar. Tots dos van caure al terra, per sort era un terra tou, estava humit. Van aixecar la vista per comprovar si els dos estaven bé i es van trobar envoltats de verd. El terra era de gespa alta, que creixia salvatge, i tot el que hi havia al seu voltant eren arbres altíssims amb lianes, que només deixaven passar alguns raigs de llum entre les seves fulles. Deurien estar a l'Amazones, però no tenien manera de comprovar-ho, ni sabien quin any era. Van veure que hi havia una mena de caminet marcat a la gespa, probablement dels homes que s'havien infiltrat al límit. Van crear un mapa mental per saber com tornar a aquell punt per poder tornar al límit pel mateix lloc i va...

La feina de vigilant del límit no sol tenir molt misteri. En general, només consisteix en vigilar les persones que entren. Controlar que només entrin mags i que, si entren sedentaris sigui amb permís o per una raó de pes. També ajuden els mags novicis quan no troben alguna cosa o tenen algun dubte. I s'encarreguen que, en general, tot funcioni com toca. En el fons ells fan al límit el que els mags fan al món. És una tasca molt noble, i senzilla quan no hi ha problemes. Però, en aquella ocasió, n'hi va haver. I dels grossos. La Pam i el Brian, els vigilants del límit, tenen sempre la ment oberta per tal de detectar tot el que passa al límit. Ells estan a la porta o rondant. Normalment van fent torns, però pot ser que els conflictes es generin en un altre lloc i, per tant, no els vegin. Era un dia tranquil. No s'esperava cap arribada oficial i no hi havia hagut cap complicació. Feia un dia assolellat. Hi havia algun núvol prim que es veia des de lluny però no semb...

Freedom doesn't need to be a situation, but can also be a state of mind. Freedom is what you feel when you're fine, control your mind or can let it wander through your deepest thoughts and still feel happy. It means not worrying whatever or whoever you happen to think about.