De tot i de res

Imaginava que en Fernando voldria que m'emportés l'Amelia al límit, a l'escola de màgia. Tanmateix, ni tan sols se m’havia passat pel cap la idea que volgués que la portés al futur. Al cap i a la fi, ell era del futur, però ella no hi havia viscut mai, i podia ser una adaptació força complicada. - Fa uns mesos que l'Amelia no és la mateixa. Ja no va tant amb els seus amics, no festeja amb cap noi... A la seva edat ja hauria d'estar casada i tenir fills. Està trista i necessita un canvi d'aires. Sempre li ha agradat inventar i s'adapta molt ràpid a les innovacions, encara que sé que no tenen res a veure amb  les innovacions del teu segle. Però crec que venir amb tu li aniria molt bé. - N'estàs segur? No voldria ofendre't, però potser t'aniria bé tenir companyia. - M'estàs dient vell? Va dir en Fernando, amb cara d'enfadat, però relaxant-la en un somriure immediatament. N'estic segur. Prefereixo que estigui bé, tot i que no et pu...

A poc a poc es van anar dissipant entre la multitud i vaig decidir, després de donar una volta pel mercat, tornar a casa. Començava a fer-se fosc. Tornant, vaig sentir una presència, tanmateix, no era una presència normal, era un mag, i molt poderós. Mai havia sentit una presència maga tan poderosa, i no era la d’en Fernando. - Hi ha algú?, vaig demanar. Em vaig girar, tot escrutant la foscor, en busca de qui em seguia. - Qui hi ha? Vaig donar una altra volta sobre mi mateix i la vaig veure. Una ombra darrera una cantonada. - Qui ets? Finalment es va deixar veure. - Amèlia? Què hi fas aquí? - Volia saber que havies vingut a fer del futur. - Era cert que no ho sabia. - Però ara ja ho saps, no? Pensava que el meu pare t'havia ajudat. - Jo també ho pensava. Però potser només em va dir part de la veritat. - Per què ho dius? - No he vist que estaves al carrer, no he escoltat les teves passes ni he entrevist una ombra. Només he sen...

- Tu? Per què? - Amelia, ens pots deixar, si us plau? Ella va marxar, deixant clar que no volia. En Fernando va seguir. Vull que reclutis mags d'aquesta època. En aquest poble hi ha molt potencial, però com està allunyat de les ciutats, ningú els ha ajudat a desenvolupar-lo. La majoria ni tan sols saben que el tenen.  - I què se suposa que he de fer jo?  - Atrau-los. Fes que et trobin i porta'ls al límit perquè vagin a l'acadèmia. Hi falten moltes coses aquí, i ajudaries molt. - D'acord. - Pots estar-te aquí mentre no acabis la missió. Tenim una habitació lliure. I et donarem roba perquè no et mirin malament. Amelia? - Sí, pare? - Deixa-li alguna cosa de roba meva a en Joan, si us plau. Si no encara el cremaran a la foguera. - Vine amb mi. La vaig seguir al pis de dalt de la vivenda. Estava tot bastant fosc, però hi havia espelmes repartides pel passadís i les diferents estances que il·luminaven el lloc. Em va portar  a una habitació i em va indicar q...