De tot i de res

- No. - No. - Sí. - No. - Sí. - Sí. Només faltava el president, ell decantaria la balança. Va mantenir el silenci tens durant uns segons i finalment es va pronunciar. - Sí. En Fernando va sospirar d'alleujament, podria casar-se amb la Matilde sense ser un fugitiu. D'altra manera hauria estat impossible. Els mags són a tot arreu i es mouen més ràpid que ningú. Però encara faltaven les condicions. Els membres del consell que havien votat en contra eren els que demanaven  unes condicions més estrictes per a en Fernando. La resta també, en part, ja que com era quelcom que mai havia fet ningú, no se sabia ben be què podia passar. Mentre decidien, el públic també murmurava. Era un fet històric, el primer traspàs. Que és com es va anomenar el fet que algú canviés d'època per sempre a partir d'aquell moment.  - Silenci, si us plau. El consell ha arribat a un consens. Davant de la petició per part d’en Fernando de poder passar de viure a l'any 1995 al 1...

Si fes cas de la pel·lícula Inside Out (Intensamente, en castellà), pensaria que la tristesa és un sentiment tan necessari com la resta. Fa que l'equilibri es mantingui, juntament amb l'ira, la por, el fàstig i el sentiment que més valorem tots, la felicitat.  Per desgràcia, hi ha moments en que no pots fer cas d'una pel·lícula pel simple fet que et digui que quelcom que és positiu per a tu, especialment quan és la tristesa la que té les regnes de la teva vida a les seves mans. Estàs deprimit, impotent i, tot allò que en un altre moment t'hauria semblat insignificant, o t'hauria fet riure, et pot fer estar encara més trist, o esclatar en un atac de plors irrefrenable. Perquè, per molt que diguin, és molt difícil controlar els sentiments, i pot ser ni tan sols és bo.  No m'agrada estar trista, per molt que això aporti equilibri a la meva ment, i m'ajudi a superar els moments difícils. No m'agrada plorar, ni ser impotent. Voldria sortir victoriosa...

Recuperar era el verb que es feia servir per quan s'havia de fer tornar algú a la força. Ja fos perquè era algú que havia viatjat en el temps sense permís, perquè no podia tornar, perquè no volia, o qualsevol altra possible causa. Però la intenció del Fernando era una altra. Volia defensar la seva decisió davant del consell. I així ho va fer. Li van donar audiència per al cap de dos dies, amb la intenció de fer-lo tornar ràpid i no tingués temps de preparar la seva defensa.  - Presenti's, si us plau. - Fernando Herrera. Número de porta 41319. Vinc a defensar la meva decisió de canviar d'època, permanentment. - Exposi les seves causes. - M'he enamorat, i tinc intenció de casar-me amb una dona del segle XVI. - Això és impossible! Va saltar algú del públic.  - Va contra totes les normes!. Va dir algú altre. - Silenci! El President del consell no suportava la situació. Era un delicte greu, però era amic del Fernando. D'una banda entenia perquè ho feia i...