De tot i de res

- Em sap greu, però és informació confidencial. - Precissament per això t'ho estic preguntant. Hi tornaré. Què investigues per la CIA? - Em sap greu, però no puc parlar de les meves investigacions fora de l'agència. - L'Albert començava a notar la suor freda que li baixava per l'esquena, les mans tremoloses, fortament agafades i recolzades sobre les cames. El Quim estava tranquil, però pressionava molt i l'havien segrestat, no anirien per les bones fins al final. *** La Diana el va tornar a trucar. Tenia un dubte de la investigació, i de pas volia parlar amb ell. Havia estat molt amable el dia anterior i li volia donar les gràcies, li sabia greu que hagués hagut de tornar sol a casa seva. Però no contestava, i el mòbil no estava apagat. Volia trucar a la feina però, a la CIA? Li feia cosa. Finalment es va decidir, ja havia trucat 5 vegades en 2 dies i no contestava. Va trucar al número que ell mateix li havia donat de l'oficina. La va atendre una n...

Tanmateix no va tenir temps a pensar-ho que ja tenia el conductor gairebé ofegant-lo de fort que el tenia agafat. El va arrossegar cap una casa en mig de la foscor del bosc. Gairebé el portava alçat quan va arribar a la porta del garage, que va obrir amb un comandament petit que portava a la mà. Quan la porta va estar a dalt de tot, el va deixar anar, li va fer una empenta per forçar-lo a entrar, va encendre el llum, va sortir i va tornar a abaixar la porta. - Intenta dormir, demà serà un dia llarg - va dir abans de marxar amb veu enfadada, no li havia sentat bé la jugada fallida de l'Albert. "Almenys no em mataran" va pensar. "Però pot ser pitjor... Què volen de mi?" Al dia següent ho va descobrir. - Segui, si us plau - Va indicar-li un home desconegut, però de cara amable, que seia en una cadira igual al seu davant. Era una cadira normal i corrent, amb els braços de fusta, en el que semblava una antiga biblioteca de c...

Es va posar les mans al cap amb els colzes sobre els genolls, intentava pensar, qui li podia voler fer això, què podia fer. Va buscar dins les butxaques. El forçut li deuria haver tret el mòbil. No tenia cap manera de comunicar-se amb ningú. Va buidar les butxaques completament per veure si hi tenia alguna cosa que li pogués servir, que el pogués ajudar mínimament. Va veure les claus de casa. La llanterna. Portava una petita llanterna que, no faria massa, pero podria veure, al menys, què hi havia al seu voltant. La va encendre.  El què hi va trobar no el va sorprendre, però es va posar a buscar alguna cosa que li pogués servir, pel que fos. Només hi havia un carretó de dues rodes per carregar caixes o objectes pesants i cordes, a part d'alguna tela de protecció per portar mobles i coses similars. Això el va tranquil-litzar una mica, al cap i a la fi, no imaginava un segrestador professional amb coses per portar mobles a la part del darrera del camió. Va agafar el carretó. Intent...