Escac i mat (16)

Van anar caminant, passant per tots els parcs i passejos que hi havia pel camí. Comentaven el que més els agradava de la seva ciutat, però els dos estaven d'acord que hi havia massa soroll, especialment de cotxes.
Finalment van arribar a casa de la Diana. Es van despedir amb dos petons i l'Albert va marxar cap a casa, amb les mans a la butxaca i pas ràpid.

Estava absort, pensant en un dels detalls del projecte que havia comentat amb la Diana quan va veure una ombra entre els arbres del passeig. No li va donar massa importància, però va començar a mirar al seu voltant amb més atenció. Va recordar la nota, i el va envaïr una estranya preocupació.
De sobte va sentir algú que es dirigia cap a ell corrent des del seu darrera però no va tenir temps a girar-se per veure qui era que ja estava envoltat de foscor i no podia moure's. Malgrat que donava patades a l'aire i es movia tot ell, el seu captor era molt més gros que ell i no hi tenia res a fer. Va notar que l'agafaven i el feien caminar. Va cridar, però li van tapar la boca.
- Qui ets? Què vols de mi?
Tenia la cara tapada amb una roba negra, no veia res i amb prou feines hi sentia. Va notar com el portaven uns metres enllà, l'aixecaven bruscament i el ficaven a la part del darrera d'una furgoneta o camió. Va sentir el motor que arrencava. Va seure bé i es va treure la roba que li cobria el cap. No veia res. Era en un camió de transport, sense finestres, ni cap al conductor ni cap a l'exterior. No hi havia tampoc cap llum.