Salta al contingut principal

Escac i mat (16)

Van anar caminant, passant per tots els parcs i passejos que hi havia pel camí. Comentaven el que més els agradava de la seva ciutat, però els dos estaven d'acord que hi havia massa soroll, especialment de cotxes.
Finalment van arribar a casa de la Diana. Es van despedir amb dos petons i l'Albert va marxar cap a casa, amb les mans a la butxaca i pas ràpid.

Estava absort, pensant en un dels detalls del projecte que havia comentat amb la Diana quan va veure una ombra entre els arbres del passeig. No li va donar massa importància, però va començar a mirar al seu voltant amb més atenció. Va recordar la nota, i el va envaïr una estranya preocupació.
De sobte va sentir algú que es dirigia cap a ell corrent des del seu darrera però no va tenir temps a girar-se per veure qui era que ja estava envoltat de foscor i no podia moure's. Malgrat que donava patades a l'aire i es movia tot ell, el seu captor era molt més gros que ell i no hi tenia res a fer. Va notar que l'agafaven i el feien caminar. Va cridar, però li van tapar la boca.
- Qui ets? Què vols de mi?
Tenia la cara tapada amb una roba negra, no veia res i amb prou feines hi sentia. Va notar com el portaven uns metres enllà, l'aixecaven bruscament i el ficaven a la part del darrera d'una furgoneta o camió. Va sentir el motor que arrencava. Va seure bé i es va treure la roba que li cobria el cap. No veia res. Era en un camió de transport, sense finestres, ni cap al conductor ni cap a l'exterior. No hi havia tampoc cap llum.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...

Estrelles en un cel de nit

Hi ha moltes persones al món, moltítssimes. Gairebé tantes com peixos al mar o arbres al bosc, però cadascuna és especial a la seva manera. Dia rere dia ens llevem i comencem una rutina que pot acabar sent desastrosa i cansada, o divertida i diferent, és quelcom que depèn de molts factors, suposo. Els dies dolents, portats a extrems i de manera repetitiva són, segurament, la causa del desànim permanent de moltes persones però, val la pena? Moltes vegades no ens adonem que tenim sort. Una família, uns amics, una feina... el problema és que vivim en un món materialista on això es valora molt menys del que es mereix. Però això és la vertadera essència de la vida, el motor de la felicitat i el que fa que puguem tirar endavant i aixecar-nos quan caiem en topar amb obstacles inesperats que, en moltes ocasions, acaben sent els detonants de coses bones. Ja que a vegades fan que ens esforcem per aconsegui...

Escac i mat (22)

Però llavors es va adonar que tampoc estava perfecte. Va notar com començava a faltar-li l'aire, va tossir, s'ofegava. La Diana es va despertar de l'ensurt i, després de prémer el botó per avisar l'enfermera, va sortir corrent al passadís crindant, demanant ajuda.  - Enfermera! Enfermera!  Per sort hi havia una enfermera allà mateix que va entrar per ajudar. - Calmi's, si us plau - Va dir a l'Albert mentre comprovava que tot estés al seu lloc.  Només era el tub de l'oxigen, se li havia col-locat sota el braç i no li n'arribava prou. Va aixecar-li el braç i al moment l'Albert va notar que li arribava l'aire. Va fer una inhalació llarga per recuperar tot el que necessitava i es va anar calmant lentament. Tossia, però de l'espant barrejat amb la falta d'aire. Ja estava bé. L'enfermera va marxar quan ja estava estable i tranquil una altra vegada. La Diana tenia la respiració accelerada i els ulls vermells però, tot i que...