Hi ha coses al dia a dia que, tot i no ser cap problema gros (ni molt menys) fan que, a vegades, tirar endavant i començar el dia sigui més difícil. Per exemple, el simple fet de llevar-me a hores intempestives que, a sobre, comparat amb molta gent, no ho són tant, fa que em senti amb els ànims més pel terra que pels núvols (prefereixo no imaginar-me com és de dur per ells).
És el fet de llevar-me al matí i que, al cap de gairebé una hora, quan surto de casa, encara sigui negra nit, que em mata. Em costa tenir ganes de començar un dia que sé que serà genial, però que ja començo adormida i, en certes (bastantes) ocasions, cansada.
Malgrat tot, hi ha coses que compensen. I una d'elles és observar en primera persona els canvis en la llum durant l'any i, especialment, veure la sortida del sol. En part és depriment, al cap i a la fi, si la veig és que he sortit de casa abans que el Sol, però mirar el cel i veure els tons entre rosats i taronjosos, degradant-se amb el blau en l'horitzó, si no carrega les piles, com a mínim dóna ganes de tirar endavant, de començar el dia amb ànims i el desig de fer una mica més per aquest món.
Perquè són les petites coses de cada dia les que acaben valent la pena i ens dónen força per tirar endavant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada