Salta al contingut principal

Queixes mundanes

Sempre m'he preguntat, no, perdó, fa uns dies que em pregunto, qui dissenya les parades de bus? Potser és una persona gran? O una noia que porta el seu fill amb cotxet? Suposo que una persona que sol agafar el bus, com a mínim...

Definitivament, cap de les anteriors. Perquè les noves parades de bus de l'Avinguda Diagonal poden ser ultra-modernes, ultra-de disseny però, sobre tot, ultra-incòmodes.

D'una banda perquè si estàs a la vorera oposada i veus el bus, no pots decidir agafar-lo, perquè, estant just al davant, has de fer una volta de 100 metres (pel cap baix) per creuar el carrer de manera segura i, és clar, ja l'has perdut. Tant costa posar-la al costat del pas de zebra? Vetllem per la seguretat dels ciutadans, eh? Que de vegades, només quan penso una mica, arribo a la conclusió que és per ells per qui s'ha de fer la ciutat, al cap i a la fi, són els que hi viuen.

D'altra banda, perquè... és podria dir que no van sobrades d'espai, precisament i, és clar, si no hi hagués gent que agafés el bus anant amb nens en cotxet, no passaria res, però n'hi ha molta! I no, els cotxets no caben a les parades del bus i, sinó, tan justos que no deixen circular la gent.

I, això no és tot, perquè, a la mínima que s'acumula gent esperant, ja gairebé no es pot baixar del bus, i s'ha de fer tota una cursa d'obstacles per sortir-ne. Per no dir que, sort de la barana! Que sinó segur que ja hi hauria hagut més d'un accident d'algú que hauria caigut a la calçada. I la marquesina! Sort que l'han treta, així podem apreciar la pluja que cau mentre esperem el bus, i estar dempeus després d'un dia llarg i cansat perquè, de què serveix un banc? Potser la gent gran l'agrairia...

No demanem la Lluna, no demanem la Diagonal sencera, només demanem un trosset més. Per la seguretat de tots, i la comoditat, és clar. Perquè des de la cadira de directiu d'un despatx i sobre plànols es veu tot molt gran i clar, però potser comprovar que les mides van bé a la realitat faria que les coses anessin una mica millor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cassini mission fanfiction

Cassini was doomed. NASA had made a hard decission, but it was more important to save Saturn's moons than continuing the mission for some little months. The mission had had great results, especially the discovery of Encedalus as a potencially habitable moon. An icy satellite with an unexpected underground. An ocean with the elements that form life. Twenty years ago Cassini left the Earth to study Saturn and its moons propulsed by nuclear energy. After all this time, it was running out of fuel and, whenever this would happen, nobody knew where it might head to. To prevent it from crashing against one of the moons,  NASA thought of using Titan's gravity to redirect it without consuming any fuel and send it to its last adventure. A group of orbits around the planet that would end with the spacecraft burning in its atmosphere. The remaining fuel was going to be used to point Cassini's communications array to the Earth so it could send the maximum information available until th...

Justícia poética

Entre todas las notícias relacionadas con el cambio climático que nos han llegado hasta ahora, parece que no han conseguido hacernos entender algo (por no decir nada). Y es que los más perjudicados por todas sus consecuencias, seríamos los humanos. La tierra lleva aquí millones de años y ha sobrevivido a glaciaciones, meteoritos y extinciones; y siempre se ha recuperado. El clima mundial es cíclico, y la tierra y sus especies se adaptan a ellos. Nosotros en cambio, estamos aquí de paso, adaptados a las condiciones actuales y dependientes del resto de sus habitantes. Necesitamos el oxígeno que generan las plantas, los materiales que extraemos del suelo y la carne de los animales. Pero queremos más. Y querer más ha hecho que, día tras día, la contaminación que generamos envenene al planeta y todo lo que hay en él. Es cierto que los cambios climáticos se producen de manera natural. Pero nosotros lo hemos prov...

Nowhere can be somewhere

Sometimes you realise how far you can get if you really want to. Travelling through places I'd never been before I can see what's already been done. And if someone has been able to do this, ehy shouldn't I? Places that are almost like deserts, and which is probably what they were, have been converted to green and fertile soil with just water. But someone had to bring water to those lonely places which, despite having changed a lot are still lost in the middle of nowhere. I wonder who came here with the idea of changing it. I can only see lorries, roads and desert in here. I seem to be lost, lost in the middle of a planet which doesn't look like mine. How can even be possible for life to be somewhere like this, far away from everywhere, far away from any other kind life. All that shows if you want, you can, so if you have a project and really believe in it, why not give it a try? Same way someone got there and watered the soil, you just have to start planning your wor...