De tot i de res

Aquest any 2015 No puc prometre que sigui el millor, però sí desitjar-vos que sigui genial. No puc prometre que tot sigui felicitat, però sí intentar que sempre tingueu un somriure als llavis. No puc prometre que no hi hagi tristesa, però sí que us faré costat quan més ho necessiteu. Us desitjo un bon any 2015, en les millors companyies, família, amics, salut i economia. Que sempre, quan algú us faci plorar, sigui de riure, i quan rigueu, sigui de pura felicitat. I que, dels moments tristos, sempre us en pogueu sortir sense massa dificultat i amb algú al costat. Bon any 2015!!! :)

La nit va passar ràpidament i agradable. Semblava que fossin amics des de feia temps quan, en el fons, gairebé no es coneixien. - I doncs, com va la carrera? - Molt bé! La veritat és que m'encanta, tot i que té assignatures molt complicades, sobre tot a mida que va avançant. - Ha de ser molt difícil compaginar-la amb la feina. - M'està costant, però ho estic aconseguint. Si cal m'ho prendré amb més calma per tal de poder treballar. Al cap i a la fi, estudiem per treballar, si ja tinc feina, millor que intenti conservar-la. - Tranquil-la que, entre l'expedient i el currículum, a les empreses se't sortejaran. Totes et voldran i hauràs de triar tu. - Au va! No siguis ximple! - M'estàs dient ximple? De cap manera! És la veritat, de debò. A la Diana se li començaven a notar els colors a les galtes. Intentava amagar-ho, però no podia. - Gràcies. Tot i això, no ets el més adient pe...

- Quina cara? - Aquesta de... has fet mal a la teva empresa per res, ets un imbècil. - Ei! Que és la meva cara! Potser no del tot, simplement em sap greu que ens hagis deixat penjats. - Tenia els meus motius. En primer lloc, tot i que no és el més important, els diners, ara cobro més. En segon lloc, els mitjans. Ara tinc moltes eines, més avançades i, no t'ofenguis, perquè tu se suposava que no eres de l'equip, ara tinc un boníssim equip al darrera que m'ajuda moltíssim, quan abans era pràcticament jo sol. I, finalment, el canvi de companyia. El necessitava. Estava fart dels de més amunt, que pretenien que respectés uns plaços d'entrega impossibles perquè només buscaven els guanys econòmics i no tenien ni idea del temps necessari per a la investigació i la seva dificultat i que, per si fos poc, s'enduien els mèrits - La cara de la Diana va canviar de seriosa a compassiva, es notava que l'Al...

A l'Albert se li va fer llarg el dia. Tot i que tenia moltes coses a fer, cap no l'absorbia prou com per deixar de pensar. D'una banda tenia ganes de prendre alguna cosa amb la Diana però... potser tenia preguntes que ell no podia resoldre. Potser ara ella havia avançat més del que ho havia fet ell. Per sort, no era una idea massa lògica, al cap i a la fi, ella havia hagut d'adaptar-se al curs de les seves investigacions i seguir tal com ell ho havia deixat, i això ja era prou complicat. Esperava poder-la ajudar. Finalment van ser les sis de la tarda i va poder marxar cap a casa seva. Havien quedat després de sopar, de manera que es va fer un dels seus sopars preferits, arròs amb ou ferrat i salsa de tomàquet, i després es va anar a canviar. No volia anar massa arreglat, era una cita, mig de feina, mig d'amics, però tampoc volia anar molt sport. Va agafar el primer que va trobar a l'armari que encaixés per l'ocasió. Uns pantal...