De tot i de res

Hi ha coses al dia a dia que, tot i no ser cap problema gros (ni molt menys) fan que, a vegades, tirar endavant i començar el dia sigui més difícil. Per exemple, el simple fet de llevar-me a hores intempestives que, a sobre, comparat amb molta gent, no ho són tant, fa que em senti amb els ànims més pel terra que pels núvols (prefereixo no imaginar-me com és de dur per ells). És el fet de llevar-me al matí i que, al cap de gairebé una hora, quan surto de casa, encara sigui negra nit, que em mata. Em costa tenir ganes de començar un dia que sé que serà genial, però que ja començo adormida i, en certes (bastantes) ocasions, cansada. Malgrat tot, hi ha coses que compensen. I una d'elles és observar en primera persona els canvis en la llum durant l'any i, especialment, veure la sortida del sol. En part és depriment, al cap i a la fi, si la veig és que he sortit de casa abans que el Sol, però...

Van anar caminant, passant per tots els parcs i passejos que hi havia pel camí. Comentaven el que més els agradava de la seva ciutat, però els dos estaven d'acord que hi havia massa soroll, especialment de cotxes. Finalment van arribar a casa de la Diana. Es van despedir amb dos petons i l'Albert va marxar cap a casa, amb les mans a la butxaca i pas ràpid. Estava absort, pensant en un dels detalls del projecte que havia comentat amb la Diana quan va veure una ombra entre els arbres del passeig. No li va donar massa importància, però va començar a mirar al seu voltant amb més atenció. Va recordar la nota, i el va envaïr una estranya preocupació. De sobte va sentir algú que es dirigia cap a ell corrent des del seu darrera però no va tenir temps a girar-se per veure qui era que ja estava envoltat de foscor i no podia moure's. Malgrat que donava patades a l'aire i es movia tot ell, el seu captor era molt més gros que ell i no hi tenia res a fer. Va notar que l'agaf...