Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2015

Live life like you could always see the night sky

Sometimes you just have to see the sky. So it makes you remember where you are, who you are, and how lucky you are. To let you enjoy the moment. The present. The past you've had and the future waiting. Because sometimes I forget where I am. I live like it were a dream. I enjoy, but I'm not really conscious of living. Of being. And then I see the sky, and it reminds me to go back to life and live like it were my first day, and my last day at the same time. Like I'd never lived and I could not keep living. Enjoying every single and smallest of the moments and getting the best part of everything happenning to me. I wish I could do that always, but it's kind of difficult within the monotony of the everyday life. But just try. Because you never know when your last day will be. It sounds like a topic, and it is, but it is real. Because death is something we cannot control, nor predict. And living life through its best side, is the best way to do, and to make sure when th...

Queixes mundanes

Sempre m'he preguntat, no, perdó, fa uns dies que em pregunto, qui dissenya les parades de bus? Potser és una persona gran? O una noia que porta el seu fill amb cotxet? Suposo que una persona que sol agafar el bus, com a mínim... Definitivament, cap de les anteriors. Perquè les noves parades de bus de l'Avinguda Diagonal poden ser ultra-modernes, ultra-de disseny però, sobre tot, ultra-incòmodes. D'una banda perquè si estàs a la vorera oposada i veus el bus, no pots decidir agafar-lo, perquè, estant just al davant, has de fer una volta de 100 metres (pel cap baix) per creuar el carrer de manera segura i, és clar, ja l'has perdut. Tant costa posar-la al costat del pas de zebra? Vetllem per la seguretat dels ciutadans, eh? Que de vegades, només quan penso una mica, arribo a la conclusió que és per ells per qui s'ha de fer la ciutat, al cap i a la fi, són els que hi viuen. D'altra banda, perquè... és podria dir que no van sobrades d'es...

"Explosions" (Explosiones)

Estábamos escuchando el concierto de Año Nuevo en el auditorio. La música era excelente. La orquesta estaba tocando “Explosions” de manera fenomenal y, aunque todos sabíamos que al final habría un gran estruendo y caería confeti de colores del techo, esa vez fue diferente. Todos oímos la explosión, pero fue mucho más ruidosa de lo habitual. Escuché el sonido y todo se volvió negro. No sé qué pasó después. Noté como el techo se me venía encima, no podía ver nada y un molesto y constante pitido sonaba en mi cabeza. No podía soportarlo más y, al final, morí. O eso creía entonces, pero no fue así. Alguien me rescató de entre las runas y me llevaron a las ambulancias con el resto de supervivientes. Estábamos todos en estado de shock. Miré a mí alrededor desde la camilla al despertar. Solo veía gente llorando, bomberos corriendo de un sitio a...