Tràgiques circumstàncies m'han dut, aquesta setmana, a reflexionar sobre la vida i la mort. Malgrat ser éssers minúsculs en un món d'imprevists, ens sentim segurs, aliens a tots els perills que el destí ens depara. Ens creiem envoltats de coixins, tot infravalorant els girs imprevisibles d'un univers que encara ningú pot dir que coneix. Voldria aclarir que no tinc una opinió clara sobre el destí. Crec en el lliure albir, alhora que, en ocasions, hi ha coincidències massa casuals com per a poder considerar que res ni ningú les ha provocades . Tornant al tema, l'atrafegat dia a dia, la pesada rutina, els fets típics, no serien el que són si no els visquéssim. Som afortunats d'ignorar o ser indiferents a tot el que ens pot passar. Som tan fràgils, i ens creiem tan forts, que una infinitat de persones comet imprudències que, si no sortissin bé, acabarien amb la seva vida. El món és una tr...
Let the music cheer your life, but never let the silence make you feel alone.