De tot i de res

- Vull que tinguis l'oportunitat de fer-ho, si vols, i que jo no sigui un impediment. Pensa-hi, només et demano això. Però també t'he de dir que si te'n vas amb en Joan et trobaràs en un lloc completament diferent de tot el que coneixes i t'hi hauràs d'adaptar. - Podria tornar? - Sí, quan volguessis. I si no vols anar al futur, com a mínim podries anar al límit, a aprendre màgia. Pots provar, ets lliure de fer el que vulguis. L'Amelia va estar reflexionant llargament abans de pronunciar: - M'agradaria anar al límit a aprendre màgia, i visitar el futur. Si veig que m'agrada i, sempre sota la condició que et pugui visitar molt sovint, podria quedar-m'hi. Et sembla bé, pare? - Em sembla la decisió més encertada, fantàstic. A més a més en Joan cuidarà de tu. Si accepta ser el teu tutor, és clar. - Seria un gran honor. - Ja està tot decidit, llavors. Va dir en Fernando. Quan marxeu? - D'aquí una setmana. Els he dit als altres que avis...

The world is tired. And with it, all the things surrounding me fall asleep, like there is not going to be tomorrow but being sure that there will be. Everyday, we live like we could live forever. We don't appreciate every single detail, every single drop of rain. We don't realise we might not wake up tomorrow or we might be living in the middle of a war. I know nothing of these make sense, or maybe they do. They're just late night thoughts, just don't try them to make sense.